L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 27 de gener del 2008

Angelets

Tanca
els ulls
i
pensa
en...
.

Bufes?

6 comentaris:

Ulisses ha dit...

i tant que bufo!

Tant debó es compleixi.

Salut!

Anònim ha dit...

Es pot dir el desig??
Ahhhh...Bbuuuuffffffffffff...

Abel Granda ha dit...

Ahora sí Maruxinha, no era cuestión de memoria, sino de información.
Soplo sí, lenta y suavemente, por aventar en la era de mis deseos el salvado de lo superfluo, para quedarme con el anhelado grano que me alimente.

Striper ha dit...

he fet una bona bufada,a veure.Ptonets.

Jo Mateixa ha dit...

Ja està, ja ho he demanat :-)

Gràcies bonica, petonets dolcets!!!!!!

Lúzbel Guerrero ha dit...

¡Pft!¡spt!¡pffft!

Esto me pasa por no saber catalán, ¡pffft!
así que "bufada"es soplido...¡spt!, ..
se me llenó el morro de pelillos,...pffft