L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 30 de setembre del 2007

Nostàlgia


- Uhmmm... quin solet!
- Què dèies?


- Res. Que fa bon dia.
- Ah
- En què penses?


- En res.
- Ets lluny d'aquí, però..., oi?
- On ets?



- Què dèies?
- Res. Coses meves...
- Uhmmm... fa solet!


(Mar en calma... jajaja)

La verdadera locura



.
La verdadera locura

quizá no sea otra cosa

que la sabiduría misma que,

cansada de descubrir

las vergüenzas del mundo,

ha tomado la inteligente resolución

de volverse loca.


Heine Heinrich

dimarts, 25 de setembre del 2007

el meu secret més bonic

De com n'és de deliciós pensar-te en soledat...

Por
del miratge dels teus ulls
en mi
de sentir el Tot
del pathos
d'enyorar un Mai
de pensar-te
d'un silenci ple... de tu
de ta absència
de no entendre't
ni saber-me
de la pressa, i
les promeses
de la quotidianitat
que ens engoleix
dels instants eterns
de respirar-te
de ser lluny tot estant a tocar
de sentir-te a tocar tot estant lluny
de viatjar en ta pell
de perdre'm
del teu somriure
que em besa l'ànima
de res
i
saps?
quan la mar se m'endú les pors
només queda
el meu secret més bonic...
Tu

dilluns, 24 de setembre del 2007

Cardiopatia sentimental

Diagnòstic: enyorança intensa i dermo-melangia
Tractament: anestesiar la ment i dormir sense somniar (-te)
Conclusió: impossible, doctor...
Medecina alternativa: passió i esperar el 3r dia

dimecres, 19 de setembre del 2007

Post-it per a l'ànima


"L'amor, Cercamón, és un difícil equilibri. Tu em vols, però a la vegada has d'ésser desinteressat; m'has d'estimar perquè jo existeixo, però no voler-me tenir. Em podràs també tenir, però no abans de passar a l'estat de no necessitar-me. Cerca un estat de disponibilitat, de benvolent direcció o atenció vers mi; cerca un estat de solitud immensa, eternal, el buit infinit obrint-se dintre teu. I quan siguis sol i siguis tot teu, seràs obert sense direcció premeditada; Aleshores et trobaràs amb mi i m'estimaràs com estimaràs tota altra cosa: jo, lliure del teu voler, enfront del teu voler sense direcció ni preconcepció et podré mostrar allò que sóc, podré manifestar-me tal com sóc en tota la meva esplendor o mesquinesa. Tu em trobaràs de debò i el teu amor, sense voler, pujarà a altures mai assolides per la voluntat. Serà amor sense voler, quan ho hagis tastat no hauré de dir-t'ho."

-Lluís Racionero i Grau-
"Cercamón"

dilluns, 17 de setembre del 2007

Tic- tac...

Perque fa temps em dèies cada dia "bon dia", i
perque de vegades fins i tot em dèies "bona nit".
Perque el subjecte passiu del desig no sap que ho és,
perque el que m'atreu de tu és pensar-te, i
perque això ho puc fer "sense tu" i ho sé.
Perque ara saps que ho sé...
Perque si mai fos d'algú seria "teva", i
perque saps que només sóc "meva"...
Perque els 31 d'agost mai més seran igual, i
perque la lluna també surt en dijous a l'horitzó.
Perque l'olor a mar es pot enyorar...
Per tots els "tic - tac", els "sí, sí..." i els "no, no...", i
per cap dels "vull..." i per tots els "si us plau".
Per tot allò que és eternament efímer... com tu.
Per ta deliciosa absència, i
per ta intensa presència...
Per aquelles màns i aquells llavis,
per la pell que no pots recordar, i
pel record que no vull oblidar.
Per tu,
per mi,
per sempre...
o mai.

diumenge, 16 de setembre del 2007

Qual cavalla vedestu mai senza coda?

Il Decameron
di Giovanni Boccaccio


Nona Giornata. Novella Decima

Donno Gianni ad istanzia di compar Pietro fa lo 'ncantesimo per far diventar la moglie una cavalla; e quando viene ad appiccar la coda, compar Pietro, dicendo che non vi voleva coda, guasta tutto lo 'ncantamento.

[…] L'altr'anno fu a Barletta un prete, chiamato donno Gianni di Barolo, il qual, per ciò che povera chiesa avea, per sostentar la vita sua, con una cavalla cominciò a portar mercatantia in qua e in là per le fiere di Puglia e a comperare e a vendere. E così andando, prese stretta dimestichezza con uno che si chiamava Pietro da Tresanti, che quello medesimo mestiere con uno suo asino faceva, e in segno d'amorevolezza e d'amistà, alla guisa pugliese, nol chiamava se non compar Pietro; e quante volte in Barletta arrivava, sempre alla chiesa sua nel menava, e quivi il teneva seco ad albergo, e come poteva l'onorava.
Compar Pietro d'altra parte, essendo poverissimo e avendo una piccola casetta in Tresanti, appena bastevole a lui e ad una sua giovane e bella moglie e all'asino suo, quante volte donno Gianni in Tresanti capitava tante sel menava a casa, e come poteva, in riconoscimento dell'onor che da lui in Barletta riceveva, l'onorava. Ma pure, al fatto dello albergo, non avendo compar Pietro se non un piccol letticello, nel quale con la sua bella moglie dormiva, onorar nol poteva come voleva, ma conveniva che, essendo in una sua stalletta allato all'asino suo allogata la cavalla di donno Gianni, che egli allato a lei sopra alquanto di paglia si giacesse.
La donna, sappiendo l'onor che il prete al marito faceva a Barletta, era più volte, quando il prete vi veniva, volutasene andare a dormire con una sua vicina, che avea nome zita Carapresa di Giudice Leo, acciò che il prete col marito dormisse nel letto, e avevalo molte volte al prete detto, ma egli non aveva mai voluto; e tra l'altre volte, una le disse:
- Comar Gemmata, non ti tribolar di me, ché io sto, bene, per ciò che quando mi piace io fo questa mia cavalla diventare una bella zitella e stommi con essa, e poi quando voglio la fo diventar cavalla, e perciò da lei non mi partirei.
La giovane si maravigliò e credettelo, e al marito il disse, aggiugnendo:
- Se egli è così tuo come tu di', ché non ti fai tu insegnare quello incantesimo, ché tu possa far cavalla di me e fare i fatti tuoi con l'asino e con la cavalla, e guadagneremo due cotanti, e quando a casa fossimo tornati, mi potresti rifar femina come io sono.
Compar Pietro, che era anzi grossetto uom che no, credette questo fatto e accordossi al consiglio, e come meglio seppe, cominciò a sollicitar donno Gianni, che questa cosa gli dovesse insegnare. Donno Gianni s'ingegnò assai di trarre costui di questa sciocchezza, ma pur non potendo, disse:
- Ecco, poi che voi pur volete, domattina ci leveremo, come noi sogliamo, anzi dì, e io vi mosterrò come si fa. È il vero che quello che più è malagevole in questa cosa si è l'appiccar la coda, come tu vedrai.
Compar Pietro e comar Gemmata, appena avendo la notte dormito (con tanto desidero questo fatto aspettavano), come vicino a dì fu, si levarono e chiamarono donno Gianni, il quale, in camicia levatosi, venne nella cameretta di compar Pietro e disse:
- Io non so al mondo persona a cui io questo facessi, se non a voi, e per ciò, poi che vi pur piace, io il farò; vero è che far vi conviene quello che io vi dirò, se voi volete che venga fatto. Costoro dissero di far ciò che egli dicesse. Per che donno Gianni, preso un lume, il pose in mano a compar Pietro e dissegli:
- Guata ben come io farò, e che tu tenghi bene a men te come io dirò, e guardati, quanto tu hai caro di non guastare ogni cosa, che per cosa che tu oda o veggia, tu non dica una parola sola; e priega Iddio che la coda s'appicchi bene.
Compar Pietro, preso il lume, disse che ben lo farebbe. Appresso donno Gianni fece spogliare ignuda nata comar Gemmata, e fecela stare con le mani e co' piedi in terra, a guisa che stanno le cavalle, ammaestrandola similmente che di cosa che avvenisse motto non facesse; e con le mani cominciandole a toccare il viso e la testa, cominciò a dire:
- Questa sia bella testa di cavalla -; e toccandole i capelli, disse:
- Questi sieno belli crini di cavalla -; e poi toccandole le braccia, disse:
- E queste sieno belle gambe e belli piedi di cavalla -; poi toccandole il petto e trovandolo sodo e tondo, risvegliandosi tale che non era chiamato e su levandosi, disse:
- E questo sia bel petto di cavalla -; e così fece alla schiena e al ventre e alle groppe e alle coscie e alle gambe.
E ultimamente, niuna cosa restandogli a fare se non la coda, levata la camicia e preso il piuolo col quale egli piantava gli uomini e prestamente nel solco per ciò fatto messolo, disse:
- E questa sia bella coda di cavalla.
Compar Pietro, che attentamente infino allora aveva ogni cosa guardata, veggendo questa ultima e non parendonegli bene, disse:
- O donno Gianni, io non vi voglio coda, io non vi voglio coda.
Era già l'umido radicale, per lo quale tutte le piante s'appiccano, venuto, quando donno Gianni tiratolo indietro, disse:
- Ohimè, compar Pietro, che hai tu fatto? Non ti diss'io, che tu non facessi motto di cosa che tu vedessi? La cavalla era per esser fatta, ma tu favellando hai guasto ogni cosa, né più ci ha modo di poterla rifare oggimai. Compar Pietro disse:
- Bene sta, io non vi voleva quella coda io. Perché non diciavate voi a me - Falla tu -? E anche l'appiccavate troppo bassa. Disse donno Gianni: - Perché tu non l'avresti per la prima volta saputa appiccar sì com'io.
La giovane, queste parole udendo, levatasi in piè, di buona fè disse al marito:
- Deh, bestia che tu se', perché hai tu guasti li tuoi fatti e' miei? Qual cavalla vedestu mai senza coda? Se m'aiuti Iddio, tu se' povero, ma egli sarebbe ragione che tu fossi molto più.
Non avendo adunque più modo a dover fare della giovane cavalla, per le parole che dette avea compar Pietro, ella dolente e malinconosa si rivestì, e compar Pietro con uno asino, come usato era, attese a fare il suo mestiere antico, e con donno Gianni insieme n'andò alla fiera di Bitonto, né mai più di tal servigio il richiese.

dissabte, 15 de setembre del 2007

IL faut avoir le courage de l'avaler

Vincent Van Gogh - Café de Nuit

...

Un dia, anys
després de perdre't, et trobaré,
quan ja només serveixi
per recordar. Em miraràs
amb els teus ulls de cuiro
i, com un bon covard, rebré
la fuetada ajupint-me i callant.
La càlida mà del teu amor,
encara generosa, em tocarà els cabells
i el teu cos m'excitarà, potser,
una vegada més. Dissimulant
et convidaré a un dinar de luxe
i et preguntaré pels teus poemes
i els teus amants. Tu, com sempre,
massa intel·ligent per a comprendre
la vilesa, somriuràs i diràs
quatre mots adequats en francès
sobre les ostres o la poesia.
A l'hora de les copes, jo
ho voldria però tu no
em preguntaràs res, i sentiré
el pitjor de tot: que em desprecien
perquè m'estimen massa. Faré
el distret, diré frases brillants
més ridícules que mai
i a mitja tarda ens separarem;
cap a la vida tu, jo cap a casa.


Pere Rovira - Distàncies
València, Eliseu Climent Editors, 1981.

dissabte, 8 de setembre del 2007

Underwood girls

ImageChef.com - Custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and more

Quietas, dormidas están,
las treinta, redondas, blancas.
Entre todas
sostienen el mundo.
Míralas, aquí en su sueño,
como nubes,
redondas, blancas,
y dentro destinos de trueno y rayo,
destinos de lluvia lenta,
de nieve, de viento, signos.
Despiértalas,
con contactos saltarines
de dedos rápidos, leves,
como a músicas antiguas.
Ellas suenan otra música:
fantasías de metal
valses duros, al dictado.

Que se alcen desde siglos
todas iguales, distintas
como las olas del mar
y una gran alma secreta.
Que se crean que es la carta,
la fórmula, como siempre.
Tú alócate
bien los dedos,
y las raptas y las lanzas,
a las treinta, eternas ninfas
contra el gran mundo vacío,
blanco a blanco.
Por fin a la hazaña pura,
sin palabras, sin sentido,
ese, zeta, jota, i...


Pedro Salinas

dijous, 6 de setembre del 2007

In dubio pro reo?


Contra sentències fermes... o no tant...
(perque sempre ha estat més difícil
intentar parlar i escoltar
que no pas jutjar sense saber i marxar... )
Vingui a nosaltres el regne de la incomunicació,
perque tenim la veritat ara i sempre,
pels segles dels segles,
Amén...
(paraula de no-creient)

dissabte, 1 de setembre del 2007

Iconòstasi sensitiva

Olfacte

Gust

Tacte

Vista

Oïda