L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 13 de gener del 2008

Invisibilidades



El lado oscuro del corazón II (2001)

5 comentaris:

Abel Granda ha dit...

És curiós, no recordava aquest diàleg, quan aquesta pel·lícula és una de les més belles que recordo haver vist. Gràcies per recordar-me'l.

Joana ha dit...

Pensem en imatges. Les paraules són silenci...
La vida és poesia i no cal escriure-la en paper!
Bona setmana The silver.

Unknown ha dit...

Marxo pensant en aquest comentari de la Joana... saviesa condendada pura i dura.

Striper ha dit...

Estic amb la Joana ho ha definit de cine.

zel ha dit...

Osti, jo no l'he vist, però el fragment me n'ha fet venir ganes. Gràcies, petons!