L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 2 de gener de 2008

Blau Klein o del perquè del color d'aquest bloc...

Antropometria



Happening d'Yves Klein




Desig blau


Pensar-te en blau

enyorar-te en blau

i

omplir-me de blau

melanconia

en un horitzó blau

sota un cel blau

que besa el mar

tan blau

en un món blau

on l'aire és blau

la nit és blava

sona

blue moon

et sommio en blau

i

et beso en blau

la teva ànima

tan blava.


5 comentaris:

Joana ha dit...

T'estimes el mar, vens del mar, vius en ell...tan blau!
Bonic, com sempre!
Bona nit wapa!

Striper ha dit...

Blau com el cel ple d'estels tu també ets blava?

zel ha dit...

Això, això, tu també ets blava? jeje, és broma, el blau de natura és preciós, el blau postís de pintura no m'agrada gaire, només als ulls... Petonets, blavoseta bonica!

El veí de dalt ha dit...

Ei, que aquests llavis no són blaus! I jo vull un petó atzur!

Tondo Rotondo ha dit...

El blau és un bell color, un color que a voltes hem regalat a gent que no se'l mereix. Molt bé, reivindiquem tots els colors de l'aigua, del mar, d'aquest món que serà nostre, de tots i totes.

Una abraçada!