L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 16 de gener de 2008

Papallones...


Papallones a l'estómac
petonets al coll

dóna'm les màns
i tanca els ulls

mira'm endins
i deixa'm entrar

parla'm silenciós
amb el teu tacte

besa'm fluixet
respirant-me...

Papallones a l'estómac

10 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

La sensació de tenir papallones a l'estòmac és única, i a mi em porta molts bons records -malgrat evidentment no l'he tinguda mai, jo, aquesta sensació-.

Vinga, bona feina al blog més blau de la blogosfera!

Jesús M. Tibau ha dit...

Quina sensació més maca i quin allàstima que no es pugui envasar.

Carles Mulet Grimalt ha dit...

M'agrada molt la teva tendresa.

Tondo Rotondo ha dit...

Ara que si ho envasesim... Ui... quin calfred!

Striper ha dit...

Que fan pesigolletes, i els petons que en fan?

Jo Mateixa ha dit...

Quina sensació més emocionant, que maca!!!!

Petonets bonica!!!!!

El lenguaraz ha dit...

Als seus ordres madame, tot per expulsar a aquests coleòpters de la seva panxa

vafalungo ha dit...

Merci per la teva visita! Jo també he estat tafanejant per aquí i m'ha encantat el que hi he vist i llegit. Aniré passant si les marees ho permeten. B7s!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

que estem enamorada ?, quina sensació mes rara aquesta de les papallones, cada vegada que es té m'agafa fluixera a les cames, jajajajaja

Lúzbel Guerrero ha dit...

¡PLÍÑ!