L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Papallones...
Papallones a l'estómac
petonets al coll
dóna'm les màns
i tanca els ulls
mira'm endins
i deixa'm entrar
parla'm silenciós
amb el teu tacte
besa'm fluixet
respirant-me...
Papallones a l'estómac
10 comentaris:
La sensació de tenir papallones a l'estòmac és única, i a mi em porta molts bons records -malgrat evidentment no l'he tinguda mai, jo, aquesta sensació-.
Vinga, bona feina al blog més blau de la blogosfera!
Quina sensació més maca i quin allàstima que no es pugui envasar.
M'agrada molt la teva tendresa.
Ara que si ho envasesim... Ui... quin calfred!
Que fan pesigolletes, i els petons que en fan?
Quina sensació més emocionant, que maca!!!!
Petonets bonica!!!!!
Als seus ordres madame, tot per expulsar a aquests coleòpters de la seva panxa
Merci per la teva visita! Jo també he estat tafanejant per aquí i m'ha encantat el que hi he vist i llegit. Aniré passant si les marees ho permeten. B7s!
que estem enamorada ?, quina sensació mes rara aquesta de les papallones, cada vegada que es té m'agafa fluixera a les cames, jajajajaja
¡PLÍÑ!
Publica un comentari a l'entrada