L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 26 d’agost del 2009

Tarda de pluja

- Tinc por...

- Dels trons, carinyet?

- Sí

- Si m'ajudes et conto el conte de la princesa que tenia por.

- I què farem?

- Endevina, endevineta...

cors de maduixa

trencaclosques de galeta

dimecres, 12 d’agost del 2009

ma tristesse

- Estàs trista
- Sí
- Jo també. I com és?
- Estic malalta i el meu fillet tarda a venir.
- Ah. És que la Xina és molt lluny. La mama m'ho ha dit.
- I tu què téns?
- Res. He fet enfadar a la mama a l'hora de dinar.
- I això?
- No m'agrada el peix que té ulls i em mira.
- Ulls?
- Sí, ulls de peix.
- Saps?
- Digue'm carinyet
- Quan vingui el teu bebé no li agradarà el peix tampoc. I jo hi jugaré i li explicaré contes.
- Sí tresor, i li ensenyaràs moltes coses. Com les germanes grans...
- Sí, com tarda tant, ja m'hauré fet gran.


dimecres, 5 d’agost del 2009

Paraules carícia - ensenyança

Et vull.

I et vull feliç.

Sb 8, 7

Virtutis Cardinalis

2P 1, 5-7

Quinzena Estació - Fac me pie flere



Tibi se cor meum totum súbicit