L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 17 de juny del 2008

Laisse-moi devenir...


.
Onada que llepa la sorra
lleu com un pensament,
en les petges invisibles
d'un mar blau transparent
i saber el que sóc, res...
perque el no-res no sent,
i deixar d'existir, oblidar...
deliciosa inconsciència
que desitja impossibles
amb el cor a la mà, malmès.
I és que cap mar no enyora
una sola gota blava
ni tant sols si la brisa
repeteix el seu nom
en aquella hora eterna
d'un maig plujós
quan l'amor a la tarda
es feia blau, tant blau...
per a morir, dolç i lent.

dissabte, 14 de juny del 2008

respirar-te em fa mal

I em tens, avui

a les teves màns

ara i sempre

sicut erat in principio

i ho sé i ho saps...

entres en mi

com per atzar

desitjat com la vida

enyorat com la mort

i el teu tempo cadent

em mata lent i certer

i em pregunto de nou

quants cops encara

et tindré, qui sap...

i és que a voltes no sé

o no vull "saber"

retenir-te m'angoixa

perque et sé eteri

fu-gis-ser

pronuncio el teu nom

fluixet, sense veu

i no em sents...

a - i - r - e

dilluns, 9 de juny del 2008

gramàtica secreta II

Les (teves) conjuncions

i voldria un instant
ni que fos fugaç
que sabés etern
ja plorar ja riure
o callar plegats
però ser a prop teu
encara que lluny
si et penso, amor
quan t'enyoro intens
perquè et sé a tocar
car no et miri als ulls
com ho vaig fer abans
ja que els ulls no diuen
per què et sents així
doncs potser demà
també em pensaràs
així com abans

dijous, 5 de juny del 2008

Vola'm a sa lluna...


.

Això sóc, allí estic,
volant
com aquelles gavines
desconcertades
en cel sense mar,
ocells marins
sobre la sequera.

Cinta Mulet
Paraula de dona

dimecres, 4 de juny del 2008

dimarts, 3 de juny del 2008

Saudade

Rosa

Hoje o céu está mais azul,
eu sinto...
Fecho os olhos.
Mesmo assim eu sinto...
O meu corpo estremeceu.
Não consigo adormecer.
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Hoje o céu está mais azul
eu sinto...
Olho à volta
E mesmo assim eu sinto
Que este amor vai acabare
a saudade vai voltar...
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Já não sei o que esperar
Dessa vida fugidia...
Não sei como explicar
Mas eu mesmo assim o amo.
.

Rodrigo Leäo


petges

transparent
volàtil
.
sense deixar cap petja
en mi
ni enlloc
.
però ja és tard
.
ni la mar pot esborrar-les
.
potser no ho vol

A voltes...

.


A voltes el desig se'ns torna mut
i és un dard retardat a l'aljava
que els enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l'absència.

I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant.

I t'abraço com si jo fos tu
que m'abraces com si fossis jo.

diumenge, 1 de juny del 2008

gramàtica secreta

Les (teves) preposicions
.

a TU et vull
amb TU m'aprenc
cap a TU imagin
contra TU m'estrem
de TU em record
des de TU sospir
devers TU somric
en TU sóc "Jo"
entre TU i "Jo"
envers TU em sé
fins a TU m'encaix
malgrat TU t'enyor
per TU em fonc
per a TU el meu "Jo"
segons TU batec
sense TU mor
ultra TU et sé
vers TU visc