L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 26 de gener de 2008

El fil vermell que ens uneix

Et penso

i el meu amor per tu

es gesta lentament

tant...

que fa mal

no puc imaginar-te
.
et sommio
.

no deixis anar
.
el fil vermell
.
que ens uneix

carinyet...
.
T'estimo
.
No el deixis

6 comentaris:

Striper ha dit...

Silver que no es trenqui mai aquet fil, mai. Ptonets.

Joana ha dit...

No el deixarà anar, per res...
Ja deu faltar menys...
Bon cap de wapa!

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Dolça és l'esp(h)era, ple és l'acompliment:
"que.n qui te.lcel en los brassos
tot sentiment va a ser dols.
Fill meu, no sou vós mon cel?
Fill, no sou ma esphera vós?

(anònim, segle XVII)

Sense fer soroll ha dit...

Que profund... de tant en tant fa mal però es va curant...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

aquest fil sembla prim però com el fil de pescar és molt fort !!

petons

Clint ha dit...

Vinga que cada dia és un de menys! i no el deixarà anar, estigues tranquila!