L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
El fil vermell que ens uneix
Et penso
i el meu amor per tu
es gesta lentament
tant...
que fa mal
no puc imaginar-te
.
et sommio
.
no deixis anar
.
el fil vermell
.
que ens uneix
carinyet...
.
T'estimo
.
No el deixis
6 comentaris:
Silver que no es trenqui mai aquet fil, mai. Ptonets.
No el deixarà anar, per res...
Ja deu faltar menys...
Bon cap de wapa!
Dolça és l'esp(h)era, ple és l'acompliment:
"que.n qui te.lcel en los brassos
tot sentiment va a ser dols.
Fill meu, no sou vós mon cel?
Fill, no sou ma esphera vós?
(anònim, segle XVII)
Que profund... de tant en tant fa mal però es va curant...
aquest fil sembla prim però com el fil de pescar és molt fort !!
petons
Vinga que cada dia és un de menys! i no el deixarà anar, estigues tranquila!
Publica un comentari a l'entrada