L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 24 de novembre del 2008

Ophélie, mort d'aigua




Hamlet - Shakespeare

divendres, 21 de novembre del 2008

Diàleg de la sirena i el navegant...

René Magritte

110 aniversari del seu neixement

dimecres, 12 de novembre del 2008

L'espai de mi


.
.
Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.


Miquel Martí i Pol

(Avui fa cinc anys que ens va deixar)

diumenge, 9 de novembre del 2008

Ancora'm a tu, amor...


dilluns, 3 de novembre del 2008

Matemàtica del desig




Un sms i la ment es desboca

dos sospirs i la pell s'estrem

tres excuses i tot és possible

quatre minuts i les claus al cotxe

cinc semàfors, tots en verd

sis minuts i un somriure

set pensaments descarats

vuit bones intencions, i

nou de molt "dolentes"

deu segons, el primer petó

nou-f, pàrquing soterrani

vuit passes fins a l'ascensor

set plantes que semblen eternes

sis cops que et miro i no

cinc botons a desfer lentament

quatre mans que es desitgen

tres hores dolces i teves

dos amants, la passió

un secret: tu i jo