L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 20 de juny del 2012

4 + 2 = 6 x 12 = 72

.

I tant subtil que tu no te n'adonguis,
jo al fons rellisqui de ton esperit;
mon esperit amb tu mateix confongui's
sense que mai ho sàpiga el sentit.
...
Josep Carner



L'amor que no m'espanta

 Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soledat.

Joan Margarit


Tota cosa del món és com un sommni;
em torno foll i em canto a mi mateix, potser.
Els anys que tenen als vells pins pregunto,
molts boscos dee bambús em són país, recer.
Dic a Han Kang que em vengui les herbes remeieres,
al mestre Xiang permeto que passi el meu portal.
Ajagut a l'estora, amb el coixí, m'arriba una sospita:
si el que veig no existeix per què hi ha núvols blancs?

Wang Wei
Vell país natal



La privació de la vista
és la primera cel·la
que mena a la presó
que allibera l'ànima.
.

diumenge, 10 de juny del 2012

Recorda...

.

Quan tinguis por
no t'allunyis de mi
dóna'm la mà
i recorda què
hi cap dins la meva
.