De nou tu i jo, soles.
T'esperava de fa dies, però això tu ja ho saps.
I no t'explicaré secrets, perque no et cal.
També els saps.
Et presentia, sabia que vindries i, ara ets aquí.
Queda't amb mi...
.
I marxarà la soledat i em quedaré... sola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
7 comentaris:
Molt bonica, la paradoxa, la redundància, una mica tot. M'agrada
Mai no m'hauria imaginat que la companyia de la soledat pugués ser tan tendre.
preciós...!
dolç..!
El retorn, l'eterna esperança al retorn. L'acceptació d'un mateix i la veritat més absoluta del tu i el jo.
A mi tb m'agrada molt.
Jo crec que la soletat mai acaba de marxar sempre ens visita en algun moment.
Vale, em quedo amb una condició, que em deixi ocupar el lloc de la bola de llum.
Acabo de descarregar "El lado oscuro del corazón", i espero el moment de veure-la. Me'l diràs tu?
Publica un comentari a l'entrada