L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Carinyet...

.

Sis anys, nou mesos i vint-i-tres nits

Un antic proverbi xinès diu que aquells que estan destinats a trobar-se són units per un fil vermell que per més que s'enredi o es tensi, no es trencarà mai.  
Així nosaltres, els teus pares, fem un acte de fe en la vida, la vida que ens unirà per sempre més a tu, el nostre fill, que no deixaràs anar el fil vermell. 

31-10-2012
.

diumenge, 30 de setembre de 2012

Tu vois, je n'ai pas oublié...

.

Plou al nostre carrer
damunt les fulles mortes.

La pluja és una història
que m’explica la tarda.

Miro els paraigües, dòcils
rellotges del capvespre
que comença molt lluny,
en una altra vorera
d’un carrer sense mi.

Igual que en la ciutat
de les nostres mirades,
al carrer de les fulles
de la meva tardor
es fa fosc sense tu.

Joan Margarit
.

Je suis venu te dire que je m'en vais...

.
.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Vous m'avez dit tel soir des paroles si belles...

.
.
Quedéme y olvidéme
el rostro recliné sobre el amado;
cesó todo, y dejéme
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.
 
San Juan de la Cruz
.

divendres, 17 d’agost de 2012

Al amanecer

.

Al amanecer,
todo es verdad

caen las máscaras
del alma, desnuda

tus ojos de mar
son mi patria, mi hogar

Al amanecer,
todo es verdad
.

dimecres, 1 d’agost de 2012

Lectures a l'abisme

.

A los quince años mi voluntad se aplicaba al estudio;
a los treinta estaba firme;
a los cuarenta no tenía dudas;
a los cincuenta conocía el Mandato del Cielo;
a los sesenta podía escuchar las verdades sin dificultad;
a los setenta podía seguir lo que mi corazón deseara sin hacer el mal.

Confuncio
Analectas (1)

Instruir sin palabras,
existir sin acción,
ése es el Tao.

Lao-Tsé


Resulta que a veces pasan cosas, coincidencias dicen unos, eventualidades las llaman otros, en el mismo tiempo y espacio de la existencia de dos personas que no se conocen.  Son fatalidades que, como al albur, logran entrelazar hechos y gente de la manera más insólita. 

Prem Kaur


"Dec a Aràlia el poc que sé de mi mateix".  Vaig fer aquella confessió quan un raig de sol aparegué entre els esfilagarsats grisos que ho tapaven tot il·luminà d'esplendors argentades les oliveres d'uns marges que queien fins a la mar.(...)  Tota la nostra relació, Aràlia, està basada en un moviment gravitatori.  Moltes de coses ens acosten brutalment, emperò n'hi ha una que és superior a totes: tenim el mateix silenci.  Ets l'única persona del món davant la qual el meu propi silenci no m'ha fet nosa.


La nit abans de fer nou anys, la Rose tasta un tros del pastís de llimona que ha preparat la seva mare.  Sorpresa, no aconsegueix trobar-hi el gust del seu pastís preferit i, en canvi, hi descobreix els sentiments de la mare, frustració i solitud, una tristesa fonda.  A partir d'aquí, menjar esdevé una tortura per a la Rose, que a cada mossegada descobreix les intimitats de la gent que l'envolta i s'adona que la seva família no és tan feliç com semblava.  

Disposada a resoldre la seva vida, després de cuinar per primera vegada i sentir el buit de la seva pròpia existència, la Rose decideix fer de la seva peculiaritat un instrument de plaer.

dimecres, 11 de juliol de 2012

Dawn Blossoms plucked at dusk

.

Lu Xun
.

dimecres, 20 de juny de 2012

4 + 2 = 6 x 12 = 72

.

I tant subtil que tu no te n'adonguis,
jo al fons rellisqui de ton esperit;
mon esperit amb tu mateix confongui's
sense que mai ho sàpiga el sentit.
...
Josep Carner



L'amor que no m'espanta

 Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soledat.

Joan Margarit


Tota cosa del món és com un sommni;
em torno foll i em canto a mi mateix, potser.
Els anys que tenen als vells pins pregunto,
molts boscos dee bambús em són país, recer.
Dic a Han Kang que em vengui les herbes remeieres,
al mestre Xiang permeto que passi el meu portal.
Ajagut a l'estora, amb el coixí, m'arriba una sospita:
si el que veig no existeix per què hi ha núvols blancs?

Wang Wei
Vell país natal



La privació de la vista
és la primera cel·la
que mena a la presó
que allibera l'ànima.
.

diumenge, 10 de juny de 2012

Recorda...

.

Quan tinguis por
no t'allunyis de mi
dóna'm la mà
i recorda què
hi cap dins la meva
.

dimecres, 30 de maig de 2012

42

.
.

dissabte, 26 de maig de 2012

Just like a dream, just like heaven...

.
G41


and found myself alone alone
alone above a raging sea


.

diumenge, 13 de maig de 2012

re-si-li-èn-ci-a

.

Adéu, mare
.

diumenge, 22 d’abril de 2012

On ne voit bien qu’avec le cœur


L’essentiel est invisible pour les yeux
Sant Jordi 2012
 
- S’il te plaît… apprivoise-moi !
- Que faut-il faire ?
- Il faut être très patient. Tu t’assoiras d’abord un peu loin de moi. Je te regarderai du coin de l’œil et tu ne diras rien. Le langage est source de malentendus. Mais, chaque jour, tu pourras t’asseoir un peu plus près…
Antoine de Saint-Exupéry, Le petit prince, 1943, chap. 20-21.
 

mantra - onatge

.
video

 perquè ja no et necessito
és que t'estim

perquè ja no em cals
és que em tens
.

dissabte, 4 de febrer de 2012

La teva pell

.

La teva pell, amb sa fragància de terra


acabada de ploure transpira


com un gos abandonat


que juga entre la boira


i es brinda a paradisos contraris


i amb moltes ganes de tacte


solca el desig de tocar i besar


que tinc jo també com tu entre les cames


i desfà la flassada del meu cau

.
per abrigar-se ben abrigada.

Roser Amills

dimecres, 1 de febrer de 2012

thyme & honey

.

Entre els desastres apilats com sacs,
la vida m'ha deixat el teu amor.
Tant se val el silenci de la nit,
el cotxe negre que ha apagat els fars
i el saxo que se sent, fluix. a la ràdio.
El que ha de ser impecable és el dispar:
perillós i certer.  Com tu en la meva vida.

Joan Margarit

Sempre més al fons del cor 

 

divendres, 27 de gener de 2012

La casa de les belles adormides

.

"Els ulls cansats van advertir que als lòbuls de les orelles hi havia el mateix matís vermell, càlid i sanguini, que es feia més intens com més a prop del tou dels dits. Podia veure les orelles a través dels cabells. La vermellor dels lòbuls de les orelles indicava la frescor de la noia amb una súplica que va arribar-li fins a l’ànima. Eguchi havia vingut en aquesta casa secreta induït per la curiositat, però sospitava que homes més senils que no pas ell hi feien cap amb una felicitat i una tristesa encara més grans. Els cabells de la noia eren llargs, probablement perquè els ancians hi juguessin. Recolzant-se altre cop sobre el coixí, Eguchi els va apartar per descobrir l’orella. Els cabells de darrere l’orella tenien una resplendor blanca. El coll i les espatlles eren frescos també; encara no mostraven la plenitud de la dona."

dilluns, 16 de gener de 2012

Cançó a Mahalta

.

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

Màrius Torres
març, 1937

diumenge, 8 de gener de 2012

Sonata a Kreutzer

.

empelt d'amor
arran de pell
aixopluc del cor


divendres, 6 de gener de 2012

Els Reis m'han dut...

.

un mar ple de calma
i de veritat
a vessar de tu


i un bes atzur
boira embolcall
sota els teus ulls

dissabte, 31 de desembre de 2011

2012


... i em donares la mà i el teu pit
per que hi reposés confiada
sempre que el món m'oprimís

dissabte, 24 de desembre de 2011

Desig...

.

Que sigui nadal als teus ulls
.