L'altra cara de la lluna: Pregunta retòrica...

dimarts, 8 de maig del 2007

On són els límits quan s'estima?

gatot ha dit...: Quan s'estima com? Silver?

Estimar... una paraula tan maca... i amb tants sentits com sentiments hi ha al món.

quin és el límit quan s'estima un fill?
quin és el limit quan s'estima un amic?
quin és el límit quan s'estima un mamant?
quin és el límit quan s'estima un mateix?

els gats, per sort, estimem sempre igual...

petons i llepades amoroses!; 9 de maig del 2007, a les 0:26
Unknown ha dit...: Dependrà de la persona i de la seva salut mental...?

difícil qüestió... potser els límits cal buscar-los dins de la paraula llibertat?; 9 de maig del 2007, a les 16:07
Anònim ha dit...: Em limito a estimar,
m'estimo no limitar.
On són?......incertesa i contradicció.
Qui es qüestiona on són els límits ja posa límits......té clar que ha de limitar l'estimació.
Estimar es espontani, a la espontaneïtat no cal limitar-la. Limitar l'estimació és empresonar a l'estimat........; 9 de maig del 2007, a les 22:12
Jo Mateixa ha dit...: Anava a dir alguna cosa similar al que diu en Gatot, dependrà de a qui s'estimi i com, no?; 9 de maig del 2007, a les 23:35
Joana ha dit...: Potser hi ha només una manera d'estimar però n'hem fet moltes fotocòpies...aquí sí sense límits.; 10 de maig del 2007, a les 16:47