L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 18 de maig de 2007

Orient en el meu cor


Tu



Gestació del meu amor

7 comentaris:

Joana ha dit...

Felicitats!!!!
M'he emocionat. Que vagi tot molt bé.
L'estimació ja comença molt abans de veure la carona.
Un petó!

Clint ha dit...

ostres plasma perfectament una pila de sentiments, és un llarg camí però de ben segur que val la pena. Petons

El veí de dalt ha dit...

Vaja,...sorpresa! Vas lluny a trobar aquest amor d'ulls amplíssims. Molta sort en tot!

Jo Mateixa ha dit...

A veure, a veure, explica-m'ho be això que no acabo d'entendre???, vas lluny a buscar l'amor??, estàs embarassada???, no ho pillo i això que es diumenge!!!!!!

Sigui com sigui, la meva enhorabona!!!!!

the silver blue sea ha dit...

joana.- L'estimació va començar fa tant... que l'espera es fa eterna. Moltes gràcies.
Un petó.

clint.- Tens raó, el camí és molt llarg però val la pena cada segon d'angoixa i cada instant d'incertesa. Gràcies. Petons.

el veí de dalt.- En l'amor no hi ha distàncies ni fronteres. Uns ulls que enamoren Veí, uns ulls que robaran molts cors... Moltes gràcies, sempre va bé tenir la sort de cara.
Un petó blau.

jo mateixa.- No biològicament Txell, però sí emocionalment. Ho pillaràs en rebre el mail. Gràcies per la teva enhorabona!
Un petonet, maca.

Jo Mateixa ha dit...

En rebre el e-mail??, quin e-mail???, ara si que no pillo res!!!! :-(

Déjà vie ha dit...

uau! quin post mes xulo. Dues fotos impactant, la primera et capta amb la mirada d'ulls negres i alegres, la segona et sobte, et marca i fa vibrar. Moltissima sort!