L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 6 de maig de 2007

I see, but I don't see...


Compte enrere?

Un petó, un desig, un adéu,
dos pupil·les, observar-te, recordar,
tres segons, respirar-te, melangia,
quatre dies, una vida, futur pròxim,
cinc dits, una pell, enyorar,
sis inferns i una realitat, o més d'una,
set de tú, fam del món, desitjar,
vuit records, esforçar-se, oblidar,
nou raons, decidir, ser, voler,
un a-(deu), saber marxar, estimar.

4 comentaris:

Eumolp ha dit...

Si ets donada als nombres, afegeix-n'hi un.

El veí de dalt ha dit...

Diria que és un compe endavant...amb un pas ferm, decidit.

Jo Mateixa ha dit...

Un post preciós amb una mirada delicada, m'agrada, m'agrada molt, gràcies per emocionar-me de nou :-)

Gatot ha dit...

Potser, de vegades, comptar és el menys important...

petons i llepades anumèriques!