L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 28 de maig de 2007

L'oblio della pelle... dermographia

Escriptura no escrita
en la plana infinita
on desplegues els somnis
com les ales al vent
il·luminant l'absència
i enyorant ta presència.
Traç de mots
que enceten l'ara
en l'indret on s'esborren
el temps i l'espai,
la raó i el desig
i els secrets més ocults
de ta pell en ma pell.
Cal·ligrafia dèrmica,
itinerari oníric
que mena cap a Itaca
vorejant els límits,
tastant els abismes,
els camins que fem
i ens van fent.
Grafisme de seda
sobre la meva pell,
vocabulari secret
de mots intangibles
que em percuteixen l'ànima
com una litúrgia
de dogma i oblit.
Poesia gestual
que acarona els sentits,
desfà voluntats
i desferma els instints.
I, encara em pregunto
què fa que t'enyori
què fa que et desitgi
què fa que et dibuixi
ta pell en ma pell.

4 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Caram..., això no fa mal, oi?

the silver blue sea ha dit...

Ai, ai, ai... veí, tu què creus?
Jo diria que "mal" precisament no és la paraula... Vet aquí el que passa quan hom fa una pregunta "perillosa" a una dona; assumeix el risc de rebre una resposta, suggerentment malvada: Tu deus tenir bona lletra i bon pols, oi? Jajajajaja...

Petonets cal·ligràfics!

Jo Mateixa ha dit...

Preciosa, passa per casa, que hi tens una coseta :-)

Clint ha dit...

Després ho esborres?
Bon cap de setmana!