Un dia qualsevol
Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.
Miquel Martí i Pol
La pell del violí
3 comentaris:
També Martí i Pol..? Tu els llegeixes tots!
Diguem que sóc un poc promíscua literàriament parlant Veí. Bon cap de setmana! Siau.
Hi faltaria la música d'en LLach!!
Preciós com sempre en Miquel Martí i Pol.
Bon cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada