L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 3 de maig del 2007

Alone with you

Un dia qualsevol
Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.
Miquel Martí i Pol
La pell del violí

3 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

També Martí i Pol..? Tu els llegeixes tots!

the silver blue sea ha dit...

Diguem que sóc un poc promíscua literàriament parlant Veí. Bon cap de setmana! Siau.

Joana ha dit...

Hi faltaria la música d'en LLach!!
Preciós com sempre en Miquel Martí i Pol.
Bon cap de setmana!