Lectures a l'abisme

.

"Si vostè sabés els records que em queden dels homes... me'n queden molts,  (...)  Per breus que siguin els meus encontres amb ells, no he trobat mai la manera d'oblidar-los del tot."

"Li asseguro que no hi ha cosa més plaent que la lleugeresa que et dóna saber que la teva voluntat l'has dipositada en algú altre, no sap l'alleujament que això comporta, un alleujament de la vida mateixa, feixuga.  Era ell que feia el que volia de mi i no pas jo que decidia."

"No sé si vostè s'imagina el vertigen d'arribar als propis límits i depassar-los, és com una eufòria d'abisme."

"Ella no aixeca l'esguard de terra, amb un dolor intens que no li deixa empassar saliva."

"I sap què passa?  Que és el cos el que es revolta contra mi.  És el cos el que em diu prou d'aquesta mena de forat on estic ficada, prou de ser dins el no-res."

"Després dormo i només tinc ganes de dormir per sempre més."

"Avui he sentit el verí a dins del cos que em perseguia.  Cansada, morta de gana de dies, sense haver pogut dormir en tot el dia, a mitja tarda m'ha semblat que em tornava boja.  Boja de debò, li dic."