L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
l'atzur encès
.
.
i vindrà l'albada
tot esberlant la nit
i ho cremarà tot
marxarà la soledat
i quedarem soles
la mar i jo
.
4 comentaris:
Bona companyia, la mar!
M'agrada que estar soles la mar i tu faci fugir la soledat!
Et soudain, et toujours
Elle apparait
Pour assouvir ta soif
Pour éteindre ton feu...
La mer
Dis-me aquest lloc per estar a soles amb la mar, perquè jo veig les platges molt massificades.
Publica un comentari a l'entrada