L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 21 d’agost del 2011

l'atzur encès

.

.
i vindrà l'albada
tot esberlant la nit
 i ho cremarà tot

marxarà la soledat
i quedarem soles
la mar i jo
.

4 comentaris:

Carles ha dit...

Bona companyia, la mar!

Elfreelang ha dit...

M'agrada que estar soles la mar i tu faci fugir la soledat!

Anònim ha dit...

Et soudain, et toujours
Elle apparait
Pour assouvir ta soif
Pour éteindre ton feu...
La mer

el paseante ha dit...

Dis-me aquest lloc per estar a soles amb la mar, perquè jo veig les platges molt massificades.