Vintena Estació - Devotio

.

Lectio divina

40

.

14.610 crepuscles

Noir

.

C'est tout

Amarcord...

.

una barana a l'alçada del nas
forjats flanquejant les galtes
els ulls passegen carrer avall
una adreça apresa de memòria
comptar graons fins al tercer
les puntes dels dits sobre el guix
resseguint garlandes de flors
en la penombra d'un sostre-cel
tan alt que hi presentia estels
tan blanc com una albada
entrellum la llar encalmada
nostàlgia de les hores carícia
de paraules-bes de la infància
intuïr el món des d'un balcó
un jardí secret en un terrat
de jocs de tarda assolellada
i entre els geranis gripaus
enyoren petons de conte
abandonar el paradís un maig
naufragant en un pis nou
massa ple de futurs arreu
guardant al cor sensacions
d'aquella llar-úter-passat
d'aquells dibuixos al terra
que els dits redibuixaven
en la lentitud del fer-se gran
apàtrida a cinc anys
sempre més nòmada
de tots els cors i les llars
habitats des de l'enyor
d'aquella presència bes
la fredor a galta i galta
i mirar el món carrer avall
des de l'àmpit de la infància
que ho té tot per encetar
i no deixa d'enyorar
un mar de rajoletes
i una barana

.

Alevosia

.

Brian de Palma
1980

Alors, je sens...

.

Des Yeux Qui Font Baisser Les Miens
Un Rire Qui Se Perd Sur Sa Bouche
Voila Le Portrait Sans Retouche
De L'homme Auguel J'appartiens
Quand Il Me Prend Dans Ses Bras
Il Me Parle Tout Bas
Je Vois La Vie En Rose

.

i te'm perderes en la pluja...

.

Dits

Lleugera, s'iniciava

la pluja d'una nit.

Lleugers, es confiaven

els teus dits entre els meus dits.

Un instant menut d’adéu.

Oh, només per dos dies.

Em somreies a través

del llagrimeig que plovia

damunt el teu abric de cuir.

Tremolor dels bruscos túnels

per on te'm perds: cor confús,

aquesta nit faig engrunes

amb la traça del record

que tinc als dits. Buits dos dies,

van prémer l'ombra del toc

dels teus dits, quan te'm perdies.

Gabriel Ferrater, 1966