L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 31 de desembre del 2010

2011

.

t'esperem
amor

dimarts, 28 de desembre del 2010

Quelqu'un m'a dit...

.

que je suis brisé



divendres, 24 de desembre del 2010

Nadal inexorable

.

Els crits de la xicalla em destorben.
Però seria injust culpar-los a ells
d'aquesta lassitud melangiosa
que d'uns dies ençà s'ha apoderat de mi.
Tampoc el vent, que bufa amb desmesura,
no n'és culpable, 
ni l'excés de claror que m'obliga
a servar les parpelles mig closes.
Certament seria còmode i fàcil
-i alhora injust-
atribuir el que em passa
a qualsevol d'aquestes causes;
sé de molta gent que ho fa.
Però jo no vull caure en el parany
d'instal·lar-me en l'enyor
com una casa buida
dins la qual només se sent
el ressò dels propis passos.

dijous, 23 de desembre del 2010

mar d'ombres

.

i un far llunyà
vostre esguard
urpes bressol

dilluns, 13 de desembre del 2010

sapere aude

.

in itinere