L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 29 d’agost del 2011

Dans le silence, je sens rouler la terre...

.

Amor, de Vós, jo en sent més que no en sé...

Ausiàs Marc
.
Publicat per the silver blue sea a les 17:53

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si amb mi vols venir a plegar aulives, xiqueta, jo t'acompanyaré... (Anònim, S.XIX)

30 d’agost del 2011, a les 2:48

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)