L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 31 de juliol del 2007

Sí, sí... va per tú...

Vet aquí que una vegada, en Calimero va tenir l'oportunitat de conjugar altres verbs, usar un altre llenguatge, i mirar de fugir del "Jo, jo vull, a mi ningú no..., pobret de mí, sempre igual..., tothom em..., bua, bua, bua...". Va tenir l'ocasió d'experimentar què passaria si aprengués altres mots, si mirés de veure-hi més enllà de la seva closqueta... altres móns, altres éssers, altres veus, altres pensaments... Però, ell es lamentava i seguia sense atrevir-se a intentar-ho. Potser en Calimero serà valent per un cop... qui ho sap? Potser tot el que necessita és un bes, com la granota dels contes de fades. Potser...

PD: Ah, i acota el cap quan passis per sota les portes, per la closqueta més que res... Jajaja.

dijous, 26 de juliol del 2007

Albirar horitzons de la mar estant...

Imaginaré...
que abandono
només aquesta nit
qualsevol desig
de tú en mi,
de mi en tú.
Ho pensaré
serenament,
com si no sabés
que tant te fa,
com qui mira
allunyar-se
l'horitzó,
tant pla.
Mentre dubta
de la geografia
i de sí mateix.


Per a tú J. Perque els teus somnis siguin blaus, sempre més...

divendres, 20 de juliol del 2007

Per a Tu


A algú a qui m'estimo molt
i que darrerament ho ha estat passant força malament,
però que estic segura que de mica en mica
se li aniran solucionant totes les coses.
Per a tu, doncs, aquesta cançó: ànims i endavant!
Un petó

dilluns, 16 de juliol del 2007

Caresse-moi avec ton silence...


Imatges del silenci
...
- L'arqueologia de l'ànima, una tarda plujosa,
quan la melangia m'acarona i la convido a sopar (o a dormir...).
- Estar envoltada de gent, sorol, música... i de sobte,
trobar-te amb la mirada,
i saber que el silenci pot ser còmplice.
- Pujar al primer tren de matinada, en un vagó solitari,
seure vora una finestra, i
contemplar el món com passa.
- L'instant màgic entre la última nota d'un concert
i l'esclat dels aplaudiments del públic.
- El mar un dia d'hivern,
mentre noto que el sol m'escalfa l'ànima, i
faig lliscar l'índex per sobre la sorra, dibuixant...
- Passejar per aquell claustre, voltat de bosc,
i abraçat pels turons i pels segles... recordant.
- Arribar a casa just a l'albada, extenuada,descalçar-me,
seure a terra, estirar-m'hi, i notar-ne la fredor i
els primers raig de sol que entren pel balcó mig obert.
- Seure al "meu" penya-segat i
que el so quasibé imperceptible del vent
m'acaricïi les orelles...
- Veure un llamp en una tempesta i
esperar que peti el tro.
- Explorar els teus ulls, mentre et batega el cor,
les pupil·les se't dilaten, i no trobes les paraules...
- Capbuçar-me i mirar la meva pròpia ombra com neda
quan el sol ha fet tèbia l'aigua i el món dorm.
... de fet, el SILENCI és una paraula ben màgica,
de vegades en pronunciar-la, ve...

diumenge, 15 de juliol del 2007

Aquest silenci


La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges
plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona.

Miquel Martí i Pol


divendres, 13 de juliol del 2007

Secret

Junts
un instant
lluny
infinitament
a prop,
tot i res
està
sense
tu
inexorablement
mort, i
a voltes
res
és tot
si
estàs en la
ment
per
recordar-te
eternament.

diumenge, 8 de juliol del 2007

... i em gronxaré en l'abisme

Fa un parell de dies que no visc en mi mateixa (si és que algún cop hi he viscut); em quedo amb la ment en blanc, absorta tot mirant a una mare que ensenya al seu fill a fer globus amb un xiclet, quan escolto cançons i em cauen les llàgrimes sense saber molt bé perque, i no aconsegueixo amortiguar el so de l'ànima, i quan algú m'explica quelcom d'interès, no sóc capaç d'entendre res, ni d'intentar empatitzar com acostumava a fer... és com si el meu cap vulgués unes vacances, i tot el contrari és el que fa el meu cor de fa temps. I sóc capaç d'albergar dins meu tots els estats d'ànim possibles, com si tots ells vulguessin ocupar el lloc número ú, i quan ho aconsegueixen, de seguida s'hi avorreixen, i prefereixen romandre a la filera... esperant... no sé pas què, no sé pas a qui. De vegades n'arriben diversos de cop i se senten millor per que tenen la companyia dels altres, o no s'entenen per que són completament oposats, però quasibé sempre decideixen de mutu acord deixar pas als altres estats anímics que estan esperant, encara, a la filera... i mentrestant, jo segueixo balancejant-me, i lluny hi ha gent que m'observa, però allà estan molt bé perque no vull que ningú varïi el rítme del gronxador, tot i què encara no he après a frenar-lo amb els peus... i que el món no s'aturi per mi quan la meva ànima es gronxa en l'abisme.

dimecres, 4 de juliol del 2007

Spa, que estás en los cielos...

Mmm...

Mmmm...


Mmmmm...



diumenge, 1 de juliol del 2007

Il pleut...

myspace layouts, myspace codes, glitter graphics

Et je pénse à toi...