Si alguien toca un día a tu puerta,
Diciendo que es un emisario mío
No creas, ni aunque sea yo;
Que mi vanidoso orgullo no intentaría
Tocar siquiera la puerta irreal del cielo.
Pero si, naturalmente, y sin oír
A alguien tocar, la puerta fueras a abrir
Y encontraras alguien como a la espera
De tocar, medita un poco.
Ese era Mi emisario y yo y lo que intenta
Mi orgullo que desespera
¡Abre a quién no llama a tu puerta!
Fernando Pessoa
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dilluns, 24 de març de 2008
dijous, 13 de març de 2008
diumenge, 9 de març de 2008
diumenge, 2 de març de 2008
Besos de lluna i rosada
.
.
Passejaré pel teu jardí,
.
com si fos rosada,
.
per ta nit,
.
com si fos fosca,
.
per ta pell,
.
com si fos lluna,
.
i, per tu...
.
com si fos aire.
.
Respira'm
.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)