L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 31 de març del 2007

Rien ne va plus


De vegades, sense adonar-nos-en, un succés inesperat es converteix en el principi de quelcom, en un catalitzador de situacions que hem anat eludint d'afrontar, demorant-les, per por, i que inesperadament esquitxen la nostra existència sense que puguem ignorar-les per més temps. I en aquest precís instant, tots els fantasmes invisibles ens assetgen des de l'obscuritat i pertorben la nostra inexistent estabilitat deixant d'ocultar-se darrere d'una voluntària passivitat. Tot sembla esllavissar-se, però en realitat la ruleta després de donar moltes voltes s'ha aturat en el nostre número. I ara, som nosaltres qui hem guanyat, tot i què encara no ho sabem. Ens sentim perduts i retrocedim, tenim por d'haver-nos equivocat i tan sols ens caldria trobar un breu instant de lucidesa per ser valents per un cop i jugar sense por, deixant enrere tots els temors i les inseguretats. Llavors, sabriem que només necessitem deixar tornar a girar la ruleta... per a, sense dubtar, apostar-ho tot a un número...

dimarts, 27 de març del 2007

Mensaje en una botella


La poesia es más de náufragos que de navegantes...
Y tu mensaje... Qué diria?

dilluns, 26 de març del 2007

Silencio


... déjame que me calle con el silencio tuyo.
Déjame que te hable también con tu silencio...

Poema núm. 15, Veinte poemas de amor... Pablo Neruda

dissabte, 24 de març del 2007

El meu abecedari


A - Autoconeixement, perque és el nostre repte.
B - Banalitat, perque hauriem d'adonar-nos on és i on no.
C - Coherència, perque ens fa "Persones".
D - Donar, perque hem d’aprendre a fer-ho.
E - Estimar, perque en siguem capaços sempre.
F - Fer, perque fer i ser mai sigui confós amb tenir.
G - Gris, perque res és blanc o negre.
H - Hègira, perque ens cal aprendre a no fugir.
I - Ítaca, perque tots tenim un lloc on voldriem retornar.
J - Jeroglífic, perque sempre sapiguem desxifrar els sentiments.
K - Kelvin (ºK) per mesurar el que em fas sentir.
L - Llibertat, perque vull compartir-la amb tu.
M - Maduresa, perque és procés de saviesa.
N - Naturalitat, perque ens hem de desemmascarar.
O - Oblit, perque afortunadament podem oblidar i aprendre.
P - Por, perque tenim por de la por, però podem vèncer-la.
Q - Quimera, perque intentem l'impossible com si no ho fos.
R - Rosada, perque sorgeix a l’albada i tot comença.
S - Silenci, perque diu més que moltes paraules.
T - Tanmateix, perque sempre hi ha un però...
U - Utopies, perque deixen de ser-ho quan lluitem per elles.
V - Veritat, perque sempre en siguem capaços.
W - Watt, perque mesurar la transferència d'energia pot ser eròtic.
X - Xiuxiueig, perque m'agrada que em parlis a cau d'orella.
Z - zzz, perque vull silenci, silenci, per compartir-lo còmplices.

dijous, 22 de març del 2007

Setmanari olfactiu

La Lluna




Carícies de vainilla,

Mart



petons de maduixa,


Mercuri


estremir-se...
llimona,

Júpiter





pell de plàtan,



Venus

i mmmm ... pessigolles de xocolata...

dimecres, 21 de març del 2007

Metamorfosi


Sona el Boss dins meu, sona també llunyà, escolant-se per una finestra mig oberta vora el mar. De sobte fa fred, i tanco. I mires i observes i escoltes i toques i sents. I t'omples els pulmons d'un aire humit que corre entre els carrers del casc antic. Olor a pins, olor a mar, olor a sol... I penses, explores, imagines, analitzes cada parany. El plaer de la vida, l'anhel de la por. El desig boig de les ferides ran de pell, del cos com a vehicle i com a port. Penses un cos-temple de present, futur i passat. I caus en un parany que tu mateix et pares. I saps que hi caus, però per res del món ho evitaràs, perque el desitges. I et converteixes en parany del teu propi parany, i et trobes immers en un joc de teranyines del que mai voldràs sortir. Teranyines entre les màns, mirada múltiple, creixement personal... Per què no fer cas omís del sentit comú avui? Avui: abisme. Avui: tanco els ulls, i adormo la por, i faig el cop d'estat de la inconsciència més conscient mai imaginada. Avui: quan obri els ulls... només tu i jo. Ressegueixo el teu cos. Et busco, sí, l'ànima amb la pell. Et trobo a cada racó, a cada gest, a cada batec. Ja no sona el Boss, ja no cal. Ara el silenci ens pertany. Teranyines de sucre a les parets. I només silenci i onades... Alguna cosa està canviant i no faré res per tornar enrere. Ja no...

diumenge, 18 de març del 2007

Vine...


Si no pares de seguir-me
faré que perdis el nord,
el sud,
el bé,
el mal,
el seny,
la roba,
la pau,
i la por.
Si no pares de seguir-me
et mostraré per què
no pots evitar mirar-me...
Si no pares de seguir-me
m'aturaré...
i et mantindré la mirada.
Si no pares de seguir-me
faré que retrobis el sud,
la llibertat,
el cor,
la pell,
la lluna,
i el desig.
No paris...



dijous, 15 de març del 2007

Ens dicten...


i, afortunadament, alguns...
no hem escoltat mai.

dimarts, 13 de març del 2007

L'amour...


L'amour, hum hum, pas pour moi,
Tous ces "toujours", C'est pas net,
ça joue des tours, Ca s'approche
sans se montrer, Comme un traître de velours,
Ca me blesse, ou me lasse, selon les jours
L'amour, hum hum, ça ne vaut rien,
Ça m'inquiète de tout, Et ça se déguise en doux,
Quand ça gronde, quand ça me mord,
Alors oui, c'est pire que tout,
Car j'en veux, hum hum, plus encore,
Pourquoi faire ce tas de plaisirs,
de frissons, de caresses, de pauvres promesses ?
A quoi bon se laisser reprendre Le coeur en chamade,
Ne rien y comprendre, C'est une embuscade,
L'amour ça ne va pas,
C'est pas du Saint Laurent,
Ca ne tombe pas parfaitement,
Si je ne trouve pas mon style
ce n'est pas faute d'essayer,
Et l'amour j'laisse tomber !
A quoi bon ce tas de plaisirs,
de frissons, de caresses, de pauvres promesses ?
Pourquoi faire se laisser reprendre,
Le coeur en chamade, Ne rien y comprendre,
C'est une embuscade,
L'amour, hum hum, j'en veux pas
J'préfère de temps de temps
Je préfère le goût du vent
Le goût étrange et doux
de la peau de mes amants,
Mais l'amour, hum hum, pas vraiment

Carla Bruni

dilluns, 12 de març del 2007

Defensivas ilusiones...


Sin duda existe en nuestro cuerpo una cierta válvula defensiva
gracias a la cual la razón se niega a aceptar lo irremediable,
lo caducable; porque debe ser muy difícil existir si se pierde la
convicción de que mientras dure la vida sus posibilidades son
inagotables y casi infinitas.


Juan Benet

dimecres, 7 de març del 2007

Intensitat...

Trencar aquest silenci seria, corrompre la bellesa.
Trencar-lo, pervertiria la grandesa del que exalta.
Callem doncs...

I enterrem-lo en el fons de les entranyes,
on reviu i troba amor per a la seva eterna combustió.
Perquè desintegrar el contingut,
quan les paraules són impossibles de trobar?
Perquè intentar que es comprengui quelcom tan íntim?
Perquè...

dissabte, 3 de març del 2007

Confidències...


Et vaig veure en despertar, sabia que m' esperaries. Anit, vam conversar llargament, estaves esplèndida, brillant, i unes ombres lleus et feien misteriosa. Cap vel, ni bòira, ni núvol entorpia la teva mirada. Et vaig preguntar pel teu costat ocult, com faig sempre, i em vas mostrar poc, com desitjo en el fons. Em vas dir: "... a poc a poc, és perillós...". Et vaig somriure, em vas somriure... i llavors, et vaig demanar que somriguessis a una persona especial, que li xiu-xiuegessis paraules de consol, sentiments plens, i tendresa, quan et mirés en la nit. Aquest fou el meu encàrrec per a aquella i tantes altres nits. Sé que ho vas fer molt bé, como sempre ho fas. M'agrada la teva complicitat.... En el fons ets como jo. La nit és més fidel que fosca i avui tu ho has demostrat, tot i no caler. M' agrada quan comparteixes a cau d'orella els teus secrets amb mi, vivències, anhels, desitjos.... Sé que t'agrada mirar-nos, observar-ho tot, que disfrutes fent-ho i jo gaudeixo de les teves històries quan me les expliques. I ja és hora de despedir-nos, però sé que demà, puntual, estaràs aquí, novament amb mi, esperant-me, amb ganes de seguir contant-me relats per a no dormir, tot i què, finalment el son sempre em segresta i em fa seva……