L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 31 de gener del 2010

Les hores blaves

.


"Éssent vostra esclava, qué puc fer
sinó esperar l'hora i l'instant de vostre desig?
No tinc temps preciós per a emprar,
ni deures per a cumplir, fins que Vós m'aviseu.
Ni goso impacientar-me per l' eternitat de les hores,
oh meu sobirà, mentre contemplo el rellotje esperant-vos,
ni penso en l'amargor cruel de l'absència,
quan heu dit adéu un cop a vostra servidora.
Ni goso interrogar els meus pensaments gelosos,
sobre on us trobeu o on us han dut vostres assumptes;
sinó què, a la manera d'un trist esclau, espero i no penso res,
a no ser en com féu de feliços a aquells que són al vostre costat.
L'amor és un boig tant lleïal, que en tot allò que feu,
sigui el que sigui, no hi troba pas cap mal."

.
Sonet LVII
William Shakespeare
.
(traducció lliure)

dijous, 28 de gener del 2010

missatge sense ampolla

.



navegues els silencis
solcant sota ma pell

escates de sirena
em són baluard i setge

i la lluna al terrat
naufraga cada albada


III Aniversari

Avui aquest blog fa tres anys



Moltes gràcies a tots/es

dilluns, 25 de gener del 2010

Per molts anys!



i et pintaré el teu món a la pell
per a que aprenguis
el meravellós poder de desitjar

tanca els ulls i...

imagina

(i va dir que volia un peixet-petonet)

diumenge, 17 de gener del 2010

Si pregunten...

.


... evoco records que es gronxen en l'aire que respiro i en uns minuts tot es torna lent fins a paral·litzar el temps.

La velocitat m'assetja xiu-xiuejant la lleu gravetat de l'ésser sobre el sòl, del no-ésser sota el cel; vent silenciós que sense preguntes a l'aire dóna respostes.

I així giravolta el meu interior insuflant aire al vent, buidant-me de mí, fins a desaparèixer.

Si pregunten pel lloc, on la pell conta secrets fins a estremir-se.

divendres, 8 de gener del 2010

cavall de troia

.


T3 + T4 = ma tristesse

Tc 04 = sistrunk procedure

dimecres, 6 de gener del 2010

i el rossinyol...

El rossinyol
Hans Christian Andersen, Stephen Mitchell
Ilustración: Bagram Ibatoulline

(traducció al català de l'original)


Un rossinyol enamora l’emperador amb el seu cant, fins que els cortesans ofereixen al seu senyor un increïble ocell mecànic.


Els dos canten junts, el primer amb total llibertat, i el segon ajustant-se perfectament a la mesura. Dolgut per les preferències de l’emperador, el rossinyol torna al bosc, però la maquinària de l’ocell mecànic deixa de funcionar.



L’emperador es posa malalt i només es recupera en tornar a sentir el cant del rossinyol, que li promet romandre al seu servei, sempre que pugui volar amb llibertat.

Regal Blocaire Invisible

Vivint (A Cops amb) la Vida

Moltes gràcies Alepsi per les bones estones que ens fas passar en llegir-te i per saber compartir pensaments i vivències d'aquesta manera tant teva.

dilluns, 4 de gener del 2010

Blocaire Invisible 09 - Pistes

1.- Mai l'he comentat/da tot i passejar-m'hi.
2.- Mai m'ha comentat i no sé si em coneix.
3.- Quatre anys a la blogosfera...
4.- Es declara en treva, de moment.
5.- El seu nickname té sis lletres.
6.- Tres consonants i tres vocals.
7.- Té dotze seguidors.
8.- Ens explica sa vida i pensaments.
9.- El 16-9-05 va fer el primer post.
10.- Segurament no llegirà les pistes.