dilluns, 22 de desembre del 2008
diumenge, 21 de desembre del 2008
Deseo en voz alta
Regresa a mí a la hora en que la piel despierta, roza mi cuello con tus labios en el momento en que el deseo te recuerda, abrázame despacio como un sueño cuando el reloj precipite los minutos que acercan la despedida y con ella la tortura de la ausencia, enséñame cuánto quiere decir tanto cuando me dices tanto , tanto ... y si así tiene que ser , vete sin decir adiós ni hasta cuándo...
dimecres, 17 de desembre del 2008
Requiem aeternam
Davant la complexitat que ha adquirit el vocabulari de l’àmbit de l’ensenyament des de la implantació de la LOGSE, aquest és un recull pensat per ajudar aquelles persones que, quan llegeixen alguna cosa sobre el tema, no entenen res (com resulta lògic i natural).
Diccionari LOGSE - CATALÀ
...
ADAPTACIÓ CURRICULAR: Donar llibres de primària als alumnes de secundària.
ADAPTACIÓ CURRICULAR INDIVIDUALITZADA: Donar llibres de primària als alumnes de secundària (però un de diferent a cada alumne).
ALUMNE A QUI EL PROFESSORAT NO HA SABUT MOTIVAR: Gandul. Mal estudiant. Brètol.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: Dedicar més estona als alumnes que no serveixen per estudiar que als que serveixen.
AVALUACIÓ INICIAL: Test de principi de curs que serveix perquè el professor constati que els alumnes no saben res.
AVALUACIÓ FORMATIVA: Exàmens parcials.
AVALUACIÓ SUMATIVA: Exàmens finals.
COMPETÈNCIA SOCIAL: Es diu que un alumne té “competència social” quan el noi o noia sap llegir, és prou ben educat i sap comptar el canvi que li tornen a les botigues.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Saber fer la O amb un “canuto”.
CONSTRUCTIVISME: Secta fanàtica (i perillosa) que afirma que els nens i adolescents aprenen les coses sols i que propugna que el mestre o el professor, mentrestant, se’ls estigui mirant.
CRITERIS D’AVALUACIÓ: Llista de les coses que puntuen per a la nota.
CRÈDIT: Fragment d’assignatura que dura 30 hores.
CRÈDIT VARIABLE: Assignatura “maria”.
CRÈDIT DE SÍNTESI: 30 hores pasturant. La Síntesi del Descrèdit del Sistema Educatiu.
CURRÍCULUM: Programa. Pla d’estudis. (Però en llatí, que queda més guai) NIVELL EDUCATIU: Curs.
UNITAT DIDÀCTICA: Lliçó. Tema.
ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Exercici.
DIVERSITAT: Conjunt d’alumnes justets i/o ganduls. També s’hi inclouen els brètols i els predelinqüents.
EIXOS TRANSVERSALS: Intentar que els alumnes no es droguin, no atropellin les iaies amb la moto i no tinguin relacions sexuals sense preservatiu.
ESCOLA INCLUSIVA: Posar les pomes sanes i les podrides al mateix sac. (La intenció és que les podrides es tornin sanes però el resultat és que moltes de sanes, acaben podrides)
ESTABLIR UNA RELACIÓ D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer classe.
EXCEL•LÈNCIA: Hmmm... Aquest diccionari no és prou potent. És millor que li pregunteu al Conseller d’Ensenyament.... ai, perdó, d’Educació.
GRADUAT EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: Cartolina DIN A-3 que serveix per decorar l’habitació.
MEDIACIÓ: Intentar que un alumne li torni a l’altre l’mp3 que li ha mangat. Art de fer que el cornut pagui el beure.
PEDAGOGIA: Bruixeria disfressada de medicina. Pseudociència tan ignorant que ignora la seva pròpia ignorància.
POLIVALÈNCIA CURRICULAR: Fenomen que es dóna quan un professor de física dóna classes de socials. (El professor va fer un curset sobre la guerra civil espanyola).
POSAR ELS ALUMNES EN SITUACIÓ D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer que seguin i que callin.
PRIMÀRIA: Part de l’EGB. Segons edat: de 1r a 6è d’EGB. Segons nivell: de 1r a 3r d’EGB.
3r D’ESO: 1r de BUP, però molt més fàcil.
1r de BATXILLERAT: 5è d’ESO. 3r de BUP, però infinitament més fàcil.
1r de CARRERA: 3r de BUP i COU en un sol any. Es fa a la universitat.
CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ: 1r grau d’FP, però dos anys massa tard.
PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL: Refugium pecatorum (En català, refugi dels pecadors). Llar d’infants per a adolescents en edat laboral. Pàrking.
PRÀCTICA REFLEXIVA: Preparar les classes abans de fer-les.
PROJECTE CURRICULAR: Armari molt gros amb molts papers que es sol obrir un cop a l’any quan ve l’inspector.
PROFESSOR AMB COMPETÈNCIA CURRICULAR: Professor que en sap molt i que explica bé. Fractirador del sistema. Espècie en extinció.
SALUT I BENESTAR DEL PROFESSORAT: No acabar tancat al manicomi. Prescindir dels serveis del foniatra, del psicòleg, etc.
(NOVES) TECNOLOGIES: Informàtica. (jajajaja "noves")
TIC: Informàtica (quan ja t’has cansat de dir “Noves Tecnologies”).
TAC: Informàtica (quan ja t’has cansat de dir TIC).
diumenge, 14 de desembre del 2008
Regal inesperat
La malenconia és una droga dura, però ja que cobreix algunes necessitats, es fa totalment necessària. (M. dixit)
Soñar es ver las formas invisibles
a distancia imprecisa, y, con sensibles
impulsos de esperanza y voluntad
buscar allá en la fría línea del horizonte
árboles, playas, flores, aves, fuentes:
besos que nos debía la Verdad.
Fernando Pessoa
diumenge, 7 de desembre del 2008
Mar enllà...
.
"En un país de niebla llamado Yo
hay una señal sin camino
que me impide partir"
Inger Hagerup
Noruega, 1905-1985
... i la ment em mena lluny
fins a l'illa on "sóc"
una dona interrogant
que diu paraules d'aigua
i t'adones que he volat
vers trenta-vuit horitzons
en cada mitjanit
i, em demanes -on ets?
-molt lluny, Mar enllà...
i em dius que m'hi vols acompanyar.
Com explicar-te que
on tu vols anar
mai ningú hi ha estat?
.
dilluns, 24 de novembre del 2008
divendres, 21 de novembre del 2008
dimecres, 12 de novembre del 2008
L'espai de mi
.
.
Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
Miquel Martí i Pol
(Avui fa cinc anys que ens va deixar)
diumenge, 9 de novembre del 2008
dilluns, 3 de novembre del 2008
Matemàtica del desig
Un sms i la ment es desboca
dos sospirs i la pell s'estrem
tres excuses i tot és possible
quatre minuts i les claus al cotxe
cinc semàfors, tots en verd
sis minuts i un somriure
set pensaments descarats
vuit bones intencions, i
nou de molt "dolentes"
deu segons, el primer petó
nou-f, pàrquing soterrani
vuit passes fins a l'ascensor
set plantes que semblen eternes
sis cops que et miro i no
cinc botons a desfer lentament
quatre mans que es desitgen
tres hores dolces i teves
dos amants, la passió
un secret: tu i jo
diumenge, 12 d’octubre del 2008
dimarts, 7 d’octubre del 2008
... també ploren, sabeu?
... i que els ulls no vegin, les orelles no escoltin, el cos no senti, el cor no estimi, l'endemà no existeixi, el temps s'aturi, els cops s'acabin, ell desaparegui i trobi les paraules que fa tant de temps que busco dins meu...
... i que quan em preguntin què tinc, què em passa, si m'he fet mal, si no em trobo bé, perquè he faltat a classe, perquè no he fet els deures, perquè no estudio, perquè no sé ser com els altres, tingui una resposta, i no calli, com sempre... trobar les paraules, trobar-les; i que no se m'amunteguin a la gola, a l'estómac, a cada blau de la pell.
Avui, m'han abraçat sense saber. Algú m'ha dit que confïi, però em penso que no en sé...
Potser a la pròxima abraçada li diré que sí, que allò que sospita és veritat, que té raó, que només necessito trobar les paraules, però que no sé on són... que si us plau m'ajudi a trobar-les.
I plorarem junts com avui, que no sé molt bé perquè ploravem, però sí... Potser ella plorava perque jo no sé trobar les paraules... potser estava trista, no sé. Per si de cas, demà li tornaré l'abraçada.
Les professores també ploren, sabeu...
dissabte, 4 d’octubre del 2008
Abisme
"Tots caminem pels verals de la literatura: som personatges literaris que volem viure el desequilibri de la insolència i de la vital transgressió per acabar qüestionant-nos quina mena de substància regalima els nostres esperits efímers…
No ens allunyem gaire de tots aquells personatges que llegim i interioritzem i que viuen i manifesten els seus desequilibris i les seves debilitats perquè aquesta és la matèria prima de la humanitat.
Ficció o no ficció, tan se val… Busquem quins són els límits, volem experimentar-los perquè en el fons, tot i que ens horroritza, persisteix la seducció per l’abisme.
El nostre límit som nosaltres mateixos quan volem saber allò que és del tot impossible saber: el risc.
Busquem en les persones la passió, volem guiar-nos per les nostres intuicions, experimentar amb elles perquè en el fons tenim una clara tendència suïcida pel precipici.
Les nostres vides són confuses i contradictòries, plenes d’incoherències que ens aboquen a viure atrapats entre el que som i el que voldríem ser, entre les nostres frustracions i els nostres somnis.
Busquem en les persones la passió, volem guiar-nos per les nostres intuicions, experimentar amb elles perquè en el fons tenim una clara tendència suïcida pel precipici.
Les nostres vides són confuses i contradictòries, plenes d’incoherències que ens aboquen a viure atrapats entre el que som i el que voldríem ser, entre les nostres frustracions i els nostres somnis.
Les nostres emocions ens desequilibren i el nostre raciocini cau als peus de les nostres emocions. La raó sempre acaba sucumbint davant les nostres emocions. Sentiments que generen dubtes… com l’horitzó del mar."
Crypto
(un regal molt especial)
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Fragilitat
De perquè els vaixell de paper s'enfonsen
quan naveguen, confiats, a mar obert...
De perquè el cor se'm fa miques
quan et penso distant i llunyà.
De perquè les llàgrimes són salades
De perquè les llàgrimes són salades
com aquest mar blau, com la teva pell.
De perquè la fragilitat em fa feble i de plom,
en el teu mar, i m'enfonso, sense remei...
De perquè t'estimo tant i t'entenc tant poc,
i de perquè encara no he après a nedar.
De perquè et perdo i ho sé,
sense ni adonar-me'n que no et tinc.
De perquè ens pensem que ens tenim
malgrat no ens sabem donar.
De perquè no sé confiar,
ni respirar, ni sommiar, ni viure.
(De tot això, necessitava pensar i escriure,
però no ho faré, perque no en sé, perque no puc,
perque els vaixells de paper
són això, "de paper" i fràgils,
i toca que s'enfonsin, com cal...
no que escriguin de matinada,
morts de son i d'enyorança).
Bona nit, amor!
Un petó blau, en vaixell de paper...
diumenge, 28 de setembre del 2008
diumenge, 14 de setembre del 2008
Què tinc, Dr.?
Simptomatologia: Insomni, inapetència, eufòria, sensació de felicitat extrema, dificultat de concentració i uns estranys éssers revolotejant en la radiografia que s'adjunta i que altrament acostumen a ser freqüents en aquests casos i no són excessivament preocupants, excepte per les pessigolles que causen en els afectats.
Diagnòstic: enamorament en grau III, letal i crònic.
Tractament: una dosi diària de carinyets, cançons d'amor a discreció, poesia tres cops al dia, passejar vora el mar cada vespre, i controlar els efectes de l'enyor i del desig convenientment, sota la supervisió d'un facultatiu addient.
dijous, 11 de setembre del 2008
... i un dia, amor
.
.
Un dia, et preguntaràs moltes coses
i potser et sabrà greu de dir-me-les
Un dia, tocaràs els meus ulls
i sabràs que no són com els teus
Un dia, t'ofegaran les preguntes
i jo estaré amb tu, per nedar junts
Un dia, entendràs que l'amor
no es fa preguntes, ni té respostes
Un dia, volaràs sol/a sense por
i jo seré feliç d'haver-te acompanyat
Un dia, amor...
.
Un dia, et preguntaràs moltes coses
i potser et sabrà greu de dir-me-les
Un dia, tocaràs els meus ulls
i sabràs que no són com els teus
Un dia, t'ofegaran les preguntes
i jo estaré amb tu, per nedar junts
Un dia, entendràs que l'amor
no es fa preguntes, ni té respostes
Un dia, volaràs sol/a sense por
i jo seré feliç d'haver-te acompanyat
Un dia, amor...
dissabte, 6 de setembre del 2008
dimarts, 2 de setembre del 2008
L'àtic
He pujat els graons
pensant-te intens i urgent
passant els dits per la barana
lliscant sobre el forjat
deliciosament fred
com un batec acompassat
pam-pam, pam-pam...
i el silenci dolç del marbre
cremant-me la pell.
Sota l'estora, com sempre
aquella clau que tu i jo sabem
i he entrat, imaginant
que em senties de sota estant
"busca'm i em deixaré trobar"
llegeix-me el pensament
penombra, jazz i olor de vainilla
soroll d'un pany que s'obre
i passes com llepades.
dilluns, 1 de setembre del 2008
Sempre...
.
[s. XII; del ll. semper, íd.] adv
[s. XII; del ll. semper, íd.] adv
.
1 En tot temps, en tot el temps passat i
en tot el temps a venir.
2 En qualsevol temps, en qualsevol ocasió.
3 Des de sempre.
4 sempre més En tot el temps a venir.
5 En tot cas.
6 per sempre Sense límit, perpètuament.
2 En qualsevol temps, en qualsevol ocasió.
3 Des de sempre.
4 sempre més En tot el temps a venir.
5 En tot cas.
6 per sempre Sense límit, perpètuament.
PD: Ara ja saps què volia dir-te, amor...
diumenge, 24 d’agost del 2008
dijous, 21 d’agost del 2008
dijous, 14 d’agost del 2008
dimecres, 13 d’agost del 2008
dijous, 7 d’agost del 2008
La maleta
La clínica, d'un temps que era una torre
burgesa als barris alts, manté aquell aire
de parquet encerat i grans magnòlies.
Ha fet l'ingrés al mostrador i espera
que algú la cridi per pujar a la cambra.
Fa molts anys de l'amor, però ella encara
té hissada la bandera de tempesta
en una platja on ja no hi ha ningú.
Pensa en els homes que van estimar-la
i que va rebutjar, per covardia
burgesa als barris alts, manté aquell aire
de parquet encerat i grans magnòlies.
Ha fet l'ingrés al mostrador i espera
que algú la cridi per pujar a la cambra.
Fa molts anys de l'amor, però ella encara
té hissada la bandera de tempesta
en una platja on ja no hi ha ningú.
Pensa en els homes que van estimar-la
i que va rebutjar, per covardia
o per fidelitat. Un d'ells cantava
boleros al Rigat i els més ardents
sempre els hi dedicava amb la mirada.
Cap d'ells no és ara aquí. I ja els amics
són assumptes llunyans, de quan el cos
no era un sòrdid objecte de conversa.
Amb tots en fa un de sol i ballen junts
una nit de la seva joventut,
quan les parelles van anar aturant-se
deixant-los sols al centre de la pista.
Soledat, ja ho és tot: també aquell ball,
la pista sota els focus d'un quiròfan
una nit de postguerra al Rigat.
I la vella maleta que, als seus peus,
d'esma, mentre cavil.la aquestes coses,
acaricia com si fos un gos.
Joan Margarit
boleros al Rigat i els més ardents
sempre els hi dedicava amb la mirada.
Cap d'ells no és ara aquí. I ja els amics
són assumptes llunyans, de quan el cos
no era un sòrdid objecte de conversa.
Amb tots en fa un de sol i ballen junts
una nit de la seva joventut,
quan les parelles van anar aturant-se
deixant-los sols al centre de la pista.
Soledat, ja ho és tot: també aquell ball,
la pista sota els focus d'un quiròfan
una nit de postguerra al Rigat.
I la vella maleta que, als seus peus,
d'esma, mentre cavil.la aquestes coses,
acaricia com si fos un gos.
Joan Margarit
diumenge, 27 de juliol del 2008
dimecres, 23 de juliol del 2008
dimarts, 22 de juliol del 2008
divendres, 18 de juliol del 2008
dijous, 10 de juliol del 2008
Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
.
XXIX
.
Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
.
Ausiàs March
dimarts, 8 de juliol del 2008
Veles e vents
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
.
Amor de vos jo en sent mes que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vos sap lo qui sens vos està.
A joc de daus vos acompararé.
.
Ausiàs March
faent camins dubtosos per la mar.
.
Amor de vos jo en sent mes que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vos sap lo qui sens vos està.
A joc de daus vos acompararé.
.
Ausiàs March
dimarts, 1 de juliol del 2008
dimarts, 17 de juny del 2008
Laisse-moi devenir...
.
Onada que llepa la sorra
lleu com un pensament,
en les petges invisibles
d'un mar blau transparent
i saber el que sóc, res...
perque el no-res no sent,
i deixar d'existir, oblidar...
deliciosa inconsciència
que desitja impossibles
amb el cor a la mà, malmès.
I és que cap mar no enyora
una sola gota blava
ni tant sols si la brisa
repeteix el seu nom
en aquella hora eterna
d'un maig plujós
quan l'amor a la tarda
es feia blau, tant blau...
per a morir, dolç i lent.
dissabte, 14 de juny del 2008
respirar-te em fa mal
I em tens, avui
a les teves màns
ara i sempre
sicut erat in principio
i ho sé i ho saps...
entres en mi
com per atzar
desitjat com la vida
enyorat com la mort
i el teu tempo cadent
em mata lent i certer
i em pregunto de nou
quants cops encara
et tindré, qui sap...
i és que a voltes no sé
o no vull "saber"
retenir-te m'angoixa
perque et sé eteri
fu-gis-ser
pronuncio el teu nom
fluixet, sense veu
i no em sents...
a - i - r - e
dilluns, 9 de juny del 2008
gramàtica secreta II
Les (teves) conjuncions
i voldria un instant
ni que fos fugaç
que sabés etern
ja plorar ja riure
o callar plegats
però ser a prop teu
encara que lluny
si et penso, amor
quan t'enyoro intens
perquè et sé a tocar
car no et miri als ulls
com ho vaig fer abans
ja que els ulls no diuen
per què et sents així
doncs potser demà
també em pensaràs
així com abans
dijous, 5 de juny del 2008
Vola'm a sa lluna...
.
volant
com aquelles gavines
desconcertades
en cel sense mar,
ocells marins
sobre la sequera.
Cinta Mulet
Paraula de dona
dimecres, 4 de juny del 2008
dimarts, 3 de juny del 2008
Saudade
Rosa
Hoje o céu está mais azul,
eu sinto...
Fecho os olhos.
Mesmo assim eu sinto...
O meu corpo estremeceu.
Não consigo adormecer.
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Hoje o céu está mais azul
eu sinto...
Olho à volta
E mesmo assim eu sinto
Que este amor vai acabare
a saudade vai voltar...
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Já não sei o que esperar
Dessa vida fugidia...
Não sei como explicar
Mas eu mesmo assim o amo.
.
Rodrigo Leäo
petges
transparent
volàtil
.
sense deixar cap petja
en mi
ni enlloc
.
però ja és tard
.
ni la mar pot esborrar-les
.
potser no ho vol
A voltes...
.
I t'abraço com si jo fos tu
que m'abraces com si fossis jo.
A voltes el desig se'ns torna mut
i és un dard retardat a l'aljava
que els enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l'absència.
I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant.
i és un dard retardat a l'aljava
que els enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l'absència.
I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant.
I t'abraço com si jo fos tu
que m'abraces com si fossis jo.
diumenge, 1 de juny del 2008
gramàtica secreta
Les (teves) preposicions
.
a TU et vull
amb TU m'aprenc
cap a TU imagin
contra TU m'estrem
de TU em record
des de TU sospir
devers TU somric
en TU sóc "Jo"
entre TU i "Jo"
envers TU em sé
fins a TU m'encaix
malgrat TU t'enyor
per TU em fonc
per a TU el meu "Jo"
segons TU batec
sense TU mor
ultra TU et sé
vers TU visc
divendres, 30 de maig del 2008
dijous, 29 de maig del 2008
dilluns, 26 de maig del 2008
Pensa'm...
Tengo tanto sentimiento
que es frecuente persuadirme
de que soy sentimental,
mas reconozco, al medirme,
que todo esto es pensamiento
que yo no sentí al final.
Tenemos, quienes vivimos,
una vida que es vivida
y otra vida que es pensada,
y la única en que existimos
es la que está dividida
entre la cierta y la errada.
Mas a cuál de verdadera
o errada el nombre conviene
nadie lo sabrá explicar;
y vivimos de manera
que la vida que uno tiene
es la que él se ha de pensar.
Fernando Pessoa
dissabte, 24 de maig del 2008
Jouer le palet
le ciel
T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
7 i 8
Perquè vull.
Perquè em xucla la rel de la follia.
6
Perquè és l'amor, dallat,
que ha granat el meu llit.
5
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
4
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
3
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
.
2
.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
.
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
.
1
Maria Mercè Marçal
divendres, 23 de maig del 2008
dimecres, 21 de maig del 2008
... i et pens
Amor és mar tribulada
de ondes e de vents,
qui no ha port ni ribatge.
Ramón Llull, Blanquerna
«Llibre del amic e l'amat», 235
dimarts, 20 de maig del 2008
il est toujours là
.jpg)
.
Tot passa.
Ningú té quelcom per sempre.
Així és com hem de viure.
Dance Dance Dance
Murakami project
diumenge, 18 de maig del 2008
mai et diré que...
ta presència absent
m'acompanya, dolça
com un mar encalmat
però
Tu i jo sabem
de les tempestes
xsssttt...
dijous, 15 de maig del 2008
Poetry
it
takes
a lot of
desperation
dissatisfaction
and
disillusion
to
write
a
few
good
poems.
it’s not
for
everybody
either to
write
it
or even to
read
it.
Charles Bukowski
The Last Night of the Earth Poems, 1992.
The Last Night of the Earth Poems, 1992.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_vVK9QckVW7spdGxmhSW5fe5nPhionBGjx7p1PEIzqMIDIUCCK-7ZQ6Nm2Km8-ioAbxoUJnZ_bJFBQfL2oEbcjDzKiRKADOM6kmKJtMxVw=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
