L'INFINIT I LA LLUNA...
dilluns, 22 de desembre de 2008
diumenge, 21 de desembre de 2008
Deseo en voz alta
Regresa a mí a la hora en que la piel despierta, roza mi cuello con tus labios en el momento en que el deseo te recuerda, abrázame despacio como un sueño cuando el reloj precipite los minutos que acercan la despedida y con ella la tortura de la ausencia, enséñame cuánto quiere decir tanto cuando me dices tanto , tanto ... y si así tiene que ser , vete sin decir adiós ni hasta cuándo...
dimecres, 17 de desembre de 2008
Requiem aeternam
Davant la complexitat que ha adquirit el vocabulari de l’àmbit de l’ensenyament des de la implantació de la LOGSE, aquest és un recull pensat per ajudar aquelles persones que, quan llegeixen alguna cosa sobre el tema, no entenen res (com resulta lògic i natural).
diumenge, 14 de desembre de 2008
Regal inesperat
La malenconia és una droga dura, però ja que cobreix algunes necessitats, es fa totalment necessària. (M. dixit)
Fernando Pessoa
diumenge, 7 de desembre de 2008
Mar enllà...
... i la ment em mena lluny
fins a l'illa on "sóc"
una dona interrogant
que diu paraules d'aigua
i t'adones que he volat
vers trenta-vuit horitzons
en cada mitjanit
i, em demanes -on ets?
-molt lluny, Mar enllà...
i em dius que m'hi vols acompanyar.
Com explicar-te que
on tu vols anar
mai ningú hi ha estat?
.
dilluns, 24 de novembre de 2008
divendres, 21 de novembre de 2008
dimecres, 12 de novembre de 2008
L'espai de mi

i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
diumenge, 9 de novembre de 2008
dilluns, 3 de novembre de 2008
Matemàtica del desig

Un sms i la ment es desboca
dos sospirs i la pell s'estrem
tres excuses i tot és possible
quatre minuts i les claus al cotxe
cinc semàfors, tots en verd
sis minuts i un somriure
set pensaments descarats
vuit bones intencions, i
nou de molt "dolentes"
deu segons, el primer petó
nou-f, pàrquing soterrani
vuit passes fins a l'ascensor
set plantes que semblen eternes
sis cops que et miro i no
cinc botons a desfer lentament
quatre mans que es desitgen
tres hores dolces i teves
dos amants, la passió
un secret: tu i jo
diumenge, 12 d’octubre de 2008
dimarts, 7 d’octubre de 2008
... també ploren, sabeu?
... i que els ulls no vegin, les orelles no escoltin, el cos no senti, el cor no estimi, l'endemà no existeixi, el temps s'aturi, els cops s'acabin, ell desaparegui i trobi les paraules que fa tant de temps que busco dins meu...
... i que quan em preguntin què tinc, què em passa, si m'he fet mal, si no em trobo bé, perquè he faltat a classe, perquè no he fet els deures, perquè no estudio, perquè no sé ser com els altres, tingui una resposta, i no calli, com sempre... trobar les paraules, trobar-les; i que no se m'amunteguin a la gola, a l'estómac, a cada blau de la pell.
Avui, m'han abraçat sense saber. Algú m'ha dit que confïi, però em penso que no en sé...
Potser a la pròxima abraçada li diré que sí, que allò que sospita és veritat, que té raó, que només necessito trobar les paraules, però que no sé on són... que si us plau m'ajudi a trobar-les.
I plorarem junts com avui, que no sé molt bé perquè ploravem, però sí... Potser ella plorava perque jo no sé trobar les paraules... potser estava trista, no sé. Per si de cas, demà li tornaré l'abraçada.
Les professores també ploren, sabeu...
dissabte, 4 d’octubre de 2008
Abisme
"Tots caminem pels verals de la literatura: som personatges literaris que volem viure el desequilibri de la insolència i de la vital transgressió per acabar qüestionant-nos quina mena de substància regalima els nostres esperits efímers…
Busquem en les persones la passió, volem guiar-nos per les nostres intuicions, experimentar amb elles perquè en el fons tenim una clara tendència suïcida pel precipici.
Les nostres vides són confuses i contradictòries, plenes d’incoherències que ens aboquen a viure atrapats entre el que som i el que voldríem ser, entre les nostres frustracions i els nostres somnis.
dimecres, 1 d’octubre de 2008
Fragilitat
De perquè les llàgrimes són salades
diumenge, 28 de setembre de 2008
diumenge, 14 de setembre de 2008
Què tinc, Dr.?
Simptomatologia: Insomni, inapetència, eufòria, sensació de felicitat extrema, dificultat de concentració i uns estranys éssers revolotejant en la radiografia que s'adjunta i que altrament acostumen a ser freqüents en aquests casos i no són excessivament preocupants, excepte per les pessigolles que causen en els afectats.
Diagnòstic: enamorament en grau III, letal i crònic.
Tractament: una dosi diària de carinyets, cançons d'amor a discreció, poesia tres cops al dia, passejar vora el mar cada vespre, i controlar els efectes de l'enyor i del desig convenientment, sota la supervisió d'un facultatiu addient.
dijous, 11 de setembre de 2008
... i un dia, amor
.
Un dia, et preguntaràs moltes coses
i potser et sabrà greu de dir-me-les
Un dia, tocaràs els meus ulls
i sabràs que no són com els teus
Un dia, t'ofegaran les preguntes
i jo estaré amb tu, per nedar junts
Un dia, entendràs que l'amor
no es fa preguntes, ni té respostes
Un dia, volaràs sol/a sense por
i jo seré feliç d'haver-te acompanyat
Un dia, amor...
dissabte, 6 de setembre de 2008
dimarts, 2 de setembre de 2008
L'àtic
dilluns, 1 de setembre de 2008
Sempre...
diumenge, 24 d’agost de 2008
dijous, 21 d’agost de 2008
dijous, 14 d’agost de 2008
dimecres, 13 d’agost de 2008
dijous, 7 d’agost de 2008
La maleta

burgesa als barris alts, manté aquell aire
de parquet encerat i grans magnòlies.
Ha fet l'ingrés al mostrador i espera
que algú la cridi per pujar a la cambra.
Fa molts anys de l'amor, però ella encara
té hissada la bandera de tempesta
en una platja on ja no hi ha ningú.
Pensa en els homes que van estimar-la
i que va rebutjar, per covardia
boleros al Rigat i els més ardents
sempre els hi dedicava amb la mirada.
Cap d'ells no és ara aquí. I ja els amics
són assumptes llunyans, de quan el cos
no era un sòrdid objecte de conversa.
Amb tots en fa un de sol i ballen junts
una nit de la seva joventut,
quan les parelles van anar aturant-se
deixant-los sols al centre de la pista.
Soledat, ja ho és tot: també aquell ball,
la pista sota els focus d'un quiròfan
una nit de postguerra al Rigat.
I la vella maleta que, als seus peus,
d'esma, mentre cavil.la aquestes coses,
acaricia com si fos un gos.
Joan Margarit
diumenge, 27 de juliol de 2008
dimecres, 23 de juliol de 2008
dimarts, 22 de juliol de 2008
divendres, 18 de juliol de 2008
dijous, 10 de juliol de 2008
Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
dimarts, 8 de juliol de 2008
Veles e vents
dimarts, 1 de juliol de 2008
dimarts, 17 de juny de 2008
Laisse-moi devenir...

dissabte, 14 de juny de 2008
respirar-te em fa mal
I em tens, avui
a les teves màns
ara i sempre
sicut erat in principio
i ho sé i ho saps...
entres en mi
com per atzar
desitjat com la vida
enyorat com la mort
i el teu tempo cadent
em mata lent i certer
i em pregunto de nou
quants cops encara
et tindré, qui sap...
i és que a voltes no sé
o no vull "saber"
retenir-te m'angoixa
perque et sé eteri
fu-gis-ser
pronuncio el teu nom
fluixet, sense veu
i no em sents...
a - i - r - e
dilluns, 9 de juny de 2008
gramàtica secreta II
i voldria un instant
dijous, 5 de juny de 2008
Vola'm a sa lluna...
volant
com aquelles gavines
desconcertades
en cel sense mar,
ocells marins
sobre la sequera.
Cinta Mulet
Paraula de dona
dimecres, 4 de juny de 2008
dimarts, 3 de juny de 2008
Saudade
Hoje o céu está mais azul,
eu sinto...
Fecho os olhos.
Mesmo assim eu sinto...
O meu corpo estremeceu.
Não consigo adormecer.
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Hoje o céu está mais azul
eu sinto...
Olho à volta
E mesmo assim eu sinto
Que este amor vai acabare
a saudade vai voltar...
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Já não sei o que esperar
Dessa vida fugidia...
Não sei como explicar
Mas eu mesmo assim o amo.
.
petges
A voltes...
i és un dard retardat a l'aljava
que els enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l'absència.
I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant.
I t'abraço com si jo fos tu
que m'abraces com si fossis jo.
diumenge, 1 de juny de 2008
gramàtica secreta
divendres, 30 de maig de 2008
dijous, 29 de maig de 2008
dilluns, 26 de maig de 2008
Pensa'm...
Tengo tanto sentimiento
que es frecuente persuadirme
de que soy sentimental,
mas reconozco, al medirme,
que todo esto es pensamiento
que yo no sentí al final.
Tenemos, quienes vivimos,
una vida que es vivida
y otra vida que es pensada,
y la única en que existimos
es la que está dividida
entre la cierta y la errada.
Mas a cuál de verdadera
o errada el nombre conviene
nadie lo sabrá explicar;
y vivimos de manera
que la vida que uno tiene
es la que él se ha de pensar.
Fernando Pessoa
dissabte, 24 de maig de 2008
Jouer le palet
le ciel
T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
7 i 8
Perquè vull.
Perquè em xucla la rel de la follia.
6
Perquè és l'amor, dallat,
que ha granat el meu llit.
5
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
4
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
3
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
1
divendres, 23 de maig de 2008
dimecres, 21 de maig de 2008
... i et pens
Ramón Llull, Blanquerna
dimarts, 20 de maig de 2008
il est toujours là
Murakami project
diumenge, 18 de maig de 2008
dijous, 15 de maig de 2008
Poetry

it
takes
a lot of
The Last Night of the Earth Poems, 1992.