L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
... i és que el temps passa lleuger en bona companyia.
II ANIVERSARI
Moltes gràcies a tots/es
Avui, el blog fa dos anys
i ha rebut
aquest regal tant especial.
Aquest altre va arribar fa temps,
com una onada silenciosa i dolça...
.
.
Imagina'm
com jo t'imagino
quan
m'imagines...
.
La iaia té caspa - Zinc Piritione
Gràcies Zinc per les bones estones que ens fas passar a tots els que et llegim.
Jack Vettriano & Silvio Rodríguez: Locuras
Sí, pistes, ho has llegit bé, pistetes per a tu, tururú! Que de ben segur que ja et pensaves que me n'havia oblidat, eh? Doncs no, res de res! I que sàpigues que quan ens expliques aquella mena de coses i els teus cuentus em téns amb el nas enganxat a la pantalla una bona estona i morta de riure... ah! i jo també penso a voltes que estem ben fets però mal acabats. La teva data d'inscripció a Blogger és desembre de 2006 i téns un Premi C@t , un canal al Youtube i un perfil a Facebook. Ja veus que et regiro a tot arreu, eh? El teu video sobre la por el vaig trobar genial, però això no t'ho diré que és massa pista, oi? jajajaja Quan tenies el piset a Bloc.cat ja et visitava, silenciosament, és clar, tot i què imagino que em senties quan rèia, sorollosa. Si passes per casa la Nit de Reis hi trobaràs el teu regal. Endevina endevineta... Que sí, que ets tu, pesat!