L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
C'est la peau
.
.
C'est qu'il y a de plus profond dans l'homme, c'est la peau.
.
3 comentaris:
Tots som esclaus de las nostres pors.
Un petó.
ben suggerent.
Què bé Paul Valery! m'agrada! i la foto també!
Publica un comentari a l'entrada