L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 1 de juliol del 2008

Fado do mar

5 comentaris:

Striper ha dit...

Millor que un fado un somriure al costat del mar.

Jobove - Reus ha dit...

que bonics i tristos el fados a la vegada

un petó

zel ha dit...

Els fados em fan una mica de pena, em posen trista...no sé perquè...
petons!

zel ha dit...

Ha desaparegut el meu comentari...snifff, deia que els fados són tristos... no et sembla? petonets!

Anònim ha dit...

Tristos o no, a mi m'agraden (els fados).