L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 23 de juliol de 2008

f(x)''= 0 / f(x)'''=0

5 comentaris:

Striper ha dit...

Un beso por la herida, otro por la vida un tercero por la risa y en el laberinto me he perdido.

Jo Mateixa ha dit...

Quins llavis més complicats...però dolços alhora no???

Jo crec que estan dient menje'm!!!! :-P


Petonets bonica!!!!

zel ha dit...

Ho sento, però no hi entenc res, jo sóc mooooolt dolenta amb mates, ara les ferides i el somriure, si!!!!

Joana ha dit...

Uns llavis per petonejar amb la barreja dels sabors :dolç i salat...
Bon estiu!

Jesús M. Tibau ha dit...

Sembla un mapa o un llibre d'instruccions per a navegants de l'amor