L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 8 de juliol del 2008

Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.




.
Amor de vos jo en sent mes que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vos sap lo qui sens vos està.
A joc de daus vos acompararé.
.
Ausiàs March
Publicat per the silver blue sea a les 1:59

3 comentaris:

Striper ha dit...

M'encanta aquest poema cantat per Raimon.Petons,

8 de juliol del 2008, a les 7:30
Anònim ha dit...

Crec que reflecteix un estat d'ànim... Una barreja de tristesa i pensament i malenconia... L'has triat per això?

8 de juliol del 2008, a les 19:50
El veí de dalt ha dit...

Ostres, m'ha semblat veure una ombra nedant sota teu...vigila! No fos un tauró...poètic!

8 de juliol del 2008, a les 23:15

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•