L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 8 de juliol de 2008

Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.




.
Amor de vos jo en sent mes que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vos sap lo qui sens vos està.
A joc de daus vos acompararé.
.
Ausiàs March

3 comentaris:

Striper ha dit...

M'encanta aquest poema cantat per Raimon.Petons,

Anònim ha dit...

Crec que reflecteix un estat d'ànim... Una barreja de tristesa i pensament i malenconia... L'has triat per això?

El veí de dalt ha dit...

Ostres, m'ha semblat veure una ombra nedant sota teu...vigila! No fos un tauró...poètic!