L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dimarts, 1 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Millor que un fado un somriure al costat del mar.
que bonics i tristos el fados a la vegada
un petó
Els fados em fan una mica de pena, em posen trista...no sé perquè...
petons!
Ha desaparegut el meu comentari...snifff, deia que els fados són tristos... no et sembla? petonets!
Tristos o no, a mi m'agraden (els fados).
Publica un comentari a l'entrada