L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 27 de juliol de 2008

Absència

Ta dolça absència
m'abraça,
lent i blau
i ens mirem
en sa lluna,
espill secret

5 comentaris:

Striper ha dit...

Jo et deixo una abracada verda, i al meu bloc un peto.

Anònim ha dit...

ABSENCIA,DOLOR,FOSCOR,MELANGIA INFINITA,SOLETAT,SOLETAT.....JUGANT AMB BCN.......

novesflors ha dit...

Molt bonic.

Jesús M. Tibau ha dit...

La lluna, etern transmissor de missatges entre enamorats llunyans

salem_cam ha dit...

Absència... Quan es fa present el record d'unes paraules, uns escrits que ja no arriben... Uns instants que qui sap si tornaran... I que algú vol que retornin...