L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 10 de juliol de 2008

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert

.




XXIX
.
Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
.
Ausiàs March

5 comentaris:

Striper ha dit...

Gracies per obsequiar-nos amb poemes de Ausiàs March.

zel ha dit...

Sí, gràcies, però quin mareig que m'ha agafat, com coi has fet això? ets bruixeta? Jollons, i petons!

novesflors ha dit...

Zel m'ha llevat les paraules de la boca. Estic marejada de debò. Com es fa per produir mareig?

Miquel Àngel ha dit...

Ostras!! que m'agrada molt lo teu blog.L'acabo de descobrir tot viatjant des de novesflors , espero tornar sovint.Felicitats per ser tant
original.

Joana ha dit...

Què faríem sense el mar? I sense poesia?
Petons d'estiu!