L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 21 de maig del 2007

Sobre la diferència entre llegir en blanc o...

... sobre un mar d'argent blavós.



"Una mujer desnuda y en lo oscuro
tiene una claridad que nos deslumbra
de modo que si ocurre un desconsuelo
un apagón o una noche sin luna
es conveniente y hasta imprescindible
tener a mano una mujer desnuda." (1)
"Mira, s'obren trenta-set horitzons
rectes i prims,
però el cor els oblida.
Sense enyor
se'ns va morint la llum,
que era color de mel,
i ara és color d'olor de poma.
(...) i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara tens
la pell mig del sol, mig de la lluna."(2)
"Este beso en tus labios
como una lenta espina,
como un mar que voló hecho un espejo,
como el brillo de un ala,
es todavía unas manos,
un repasar de tu crujiente pelo,
un crepitar de la luz vengadora,
luz o espada mortal que sobre mi cuello amenaza,
pero que nunca podrá
destruir la unidad de este mundo." (3)
"i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:
sota els teus ulls, és un bes el que em plau. "(4)
"Para saber de amor, para aprenderle,
haber estado solo es necesario.
Y es necesario en cuatrocientas noches
- con cuatrocientos cuerpos diferentes -
haber hecho el amor. Que sus misterios,
como dijo el poeta, son del alma,
pero un cuerpo es el libro en que se leen." (5)
Amb extracte de poemes de:
(1) Mario Benedetti: “Una mujer desnuda y en lo oscuro”
(2) Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”
(3) Vicente Aleixandre: “Unidad en ella”
(4) Joan Salvat Papasseit: “I el seu esguard”
(5) Jaime Gil de Biedma: “Pandémica y Celeste”
............................................
Per al El veí de dalt, perquè un cop -recordo...- li vaig demanar...
de regirar més carpetes.

4 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Sabria que fer un massatge a un mar d'argent i sentits atzurs tindria sentida recompesa; una presència que cal cercar més enllà de l'altra cara de la lluna.
Suposava que t'agradria.

PS Silver, t'has deixat Vinyoli. No ho recordaves? ;-)

the silver blue sea ha dit...

"Perfectament recordo", Veí, que he deixat Vinyoli i Estellés... "Tot ho recorde mentre vas estenent la roba... (al teu terrat, jajaja) ;-)

Joana ha dit...

El mar blau, cossos d'argent , versos i massatges...la lluna, la remor de l'estiu que s'atança...
Ja somio en aquestes nits d'estiu tan càlides prop del mar!
una abraçada!

Xsantotomas ha dit...

meravellosa recopilació