L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Orient en el meu cor
Tu
Gestació del meu amor
7 comentaris:
Felicitats!!!!
M'he emocionat. Que vagi tot molt bé.
L'estimació ja comença molt abans de veure la carona.
Un petó!
ostres plasma perfectament una pila de sentiments, és un llarg camí però de ben segur que val la pena. Petons
Vaja,...sorpresa! Vas lluny a trobar aquest amor d'ulls amplíssims. Molta sort en tot!
A veure, a veure, explica-m'ho be això que no acabo d'entendre???, vas lluny a buscar l'amor??, estàs embarassada???, no ho pillo i això que es diumenge!!!!!!
Sigui com sigui, la meva enhorabona!!!!!
joana.- L'estimació va començar fa tant... que l'espera es fa eterna. Moltes gràcies.
Un petó.
clint.- Tens raó, el camí és molt llarg però val la pena cada segon d'angoixa i cada instant d'incertesa. Gràcies. Petons.
el veí de dalt.- En l'amor no hi ha distàncies ni fronteres. Uns ulls que enamoren Veí, uns ulls que robaran molts cors... Moltes gràcies, sempre va bé tenir la sort de cara.
Un petó blau.
jo mateixa.- No biològicament Txell, però sí emocionalment. Ho pillaràs en rebre el mail. Gràcies per la teva enhorabona!
Un petonet, maca.
En rebre el e-mail??, quin e-mail???, ara si que no pillo res!!!! :-(
uau! quin post mes xulo. Dues fotos impactant, la primera et capta amb la mirada d'ulls negres i alegres, la segona et sobte, et marca i fa vibrar. Moltissima sort!
Publica un comentari a l'entrada