Confidències...

Et vaig veure en despertar, sabia que m' esperaries. Anit, vam conversar llargament, estaves esplèndida, brillant, i unes ombres lleus et feien misteriosa. Cap vel, ni bòira, ni núvol entorpia la teva mirada. Et vaig preguntar pel teu costat ocult, com faig sempre, i em vas mostrar poc, com desitjo en el fons. Em vas dir: "... a poc a poc, és perillós...". Et vaig somriure, em vas somriure... i llavors, et vaig demanar que somriguessis a una persona especial, que li xiu-xiuegessis paraules de consol, sentiments plens, i tendresa, quan et mirés en la nit. Aquest fou el meu encàrrec per a aquella i tantes altres nits. Sé que ho vas fer molt bé, como sempre ho fas. M'agrada la teva complicitat.... En el fons ets como jo. La nit és més fidel que fosca i avui tu ho has demostrat, tot i no caler. M' agrada quan comparteixes a cau d'orella els teus secrets amb mi, vivències, anhels, desitjos.... Sé que t'agrada mirar-nos, observar-ho tot, que disfrutes fent-ho i jo gaudeixo de les teves històries quan me les expliques. I ja és hora de despedir-nos, però sé que demà, puntual, estaràs aquí, novament amb mi, esperant-me, amb ganes de seguir contant-me relats per a no dormir, tot i què, finalment el son sempre em segresta i em fa seva……