L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 26 de març del 2007

Silencio


... déjame que me calle con el silencio tuyo.
Déjame que te hable también con tu silencio...

Poema núm. 15, Veinte poemas de amor... Pablo Neruda
Publicat per the silver blue sea a les 22:32

2 comentaris:

Toy folloso ha dit...

Un blog lluminós i curatiu el teu.
Un descubriment.
I Aute, Bubblé, etc.; comparteixo amb gust aquesta llista.
¿Continuem llegint-nos?.

27 de març del 2007, a les 4:27
Joana ha dit...

Que bonic el silenci! Parlar amb silenci és desxifrar les coses de l'ànima i admirar-les. La bellesa com a font de silenci. :)

27 de març del 2007, a les 17:20

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)