L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 22 de març de 2007

Setmanari olfactiu

La Lluna




Carícies de vainilla,

Mart



petons de maduixa,


Mercuri


estremir-se...
llimona,

Júpiter





pell de plàtan,



Venus

i mmmm ... pessigolles de xocolata...

4 comentaris:

Joana ha dit...

Mmmmmmm.....petits GRANS plaers!
M'agrada aquest setmanari, m'agraden els sabors , les olors i les textures, m'agrada que m'agradin tantes coses...
Bon cap de setmana!;)

Joan ha dit...

les carícies de vainilla... em recorda que durant l'estiu el gelat preferit és qualsevol que contingui vainilla.... deu ser per les carícies

Joan ha dit...

a veure ara...

Joan ha dit...

vainilla....maduixa.... xocolata.... els sentits de l'estiu congelat a la mà