L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 31 de març de 2007

Rien ne va plus


De vegades, sense adonar-nos-en, un succés inesperat es converteix en el principi de quelcom, en un catalitzador de situacions que hem anat eludint d'afrontar, demorant-les, per por, i que inesperadament esquitxen la nostra existència sense que puguem ignorar-les per més temps. I en aquest precís instant, tots els fantasmes invisibles ens assetgen des de l'obscuritat i pertorben la nostra inexistent estabilitat deixant d'ocultar-se darrere d'una voluntària passivitat. Tot sembla esllavissar-se, però en realitat la ruleta després de donar moltes voltes s'ha aturat en el nostre número. I ara, som nosaltres qui hem guanyat, tot i què encara no ho sabem. Ens sentim perduts i retrocedim, tenim por d'haver-nos equivocat i tan sols ens caldria trobar un breu instant de lucidesa per ser valents per un cop i jugar sense por, deixant enrere tots els temors i les inseguretats. Llavors, sabriem que només necessitem deixar tornar a girar la ruleta... per a, sense dubtar, apostar-ho tot a un número...

3 comentaris:

Joana ha dit...

Potser amb el temps aprenem a jugar i a apostar, i a perdre i a guanyar...
Saber que no sempre es guanya i no sempre es perd.
Però crec que sempre hem d'apostar, si no, mai podrem guanyar!

Gatot ha dit...

si saps les normes del joc... no hi ha problema. Els problemes venen de jugar sense saber a què es juga.

petons i llepades juganeres!

the silver blue sea ha dit...

Touché...