Inside me

Pasas por el abismo de mis tristezas

como un rayo de luna sobre los mares...

Amado Nervo

Et penso...

"Bésame mil veces,

después cien,

después otras mil y otra vez cien,

otras mil,

y aún después cien más.

Luego,

cuando hayamos sumado muchos miles,

embarullemos la cuenta para olvidar..."

...

Cátulo

...

Cançó que el Far taral·larejava a la lluna...

Mediterráneo

Quizá porque mi niñez

sigue jugando en tu playa,

y escondido tras las cañas

duerme mi primer amor,

llevo tu luz y tu olor

por donde quiera que vaya,

y amontonado en tu arena

guardo amor, juegos y penas.

Yo,que en la piel tengo el sabor

amargo del llanto eterno,

que han vertido en ti cien pueblos

de Algeciras a Estambul,

para que pintes de azul

sus largas noches de invierno.

A fuerza de desventuras,

tu alma es profunda y oscura.

A tus atardeceres rojos

se acostumbraron mis ojos

como el recodo al camino...

Soy cantor, soy embustero,

me gusta el juego y el vino,

Tengo alma de marinero...

¿Qué le voy a hacer, si yo

nací en el Mediterráneo?

Y te acercas, y te vas

después de besar mi aldea.

Jugando con la marea

te vas, pensando en volver.

Eres como una mujer

perfumadita de brea

que se añora y que se quiere

que se conoce y se teme.

Ay...si un día para mi mal

viene a buscarme la parca.

Empujad al mar mi barca

con un levante otoñal

y dejad que el temporal

desguace sus alas blancas.

Y a mí enterradme sin duelo

entre la playa y el cielo...

En la ladera de un monte,

más alto que el horizonte.

Quiero tener buena vista.

Mi cuerpo será camino,

le daré verde a los pinos

y amarillo a la genista...

Cerca del mar. Porque yo

nací en el Mediterráneo...

Joan Manuel Serrat

Cançó que la lluna taral·larejava al Far...

Peor para el sol

¿Qué adelantas sabiendo mi nombre?,

cada noche tengo uno distinto,

y siguiendo la voz del instinto

me lanzo a buscar...

Imagino, preciosa, que un hombre.

Algo más, un amante discreto

que se atreva a perderme el respeto

¿no quieres probar?

Vivo justo detrás de la esquina

no me acuerdo si tengo marido

si me quitas con arte el vestido

te invito a champan.

Le solté al barman mil de propina

apuré la cerveza de un sorbo

acertó el que el templo del morbo

le puso a este bar.

Peor para el sol que se mete a las siete

en la cuna del mar a roncar,

mientras un servidor

le levanta la falda a la luna.

Al llegar al portal nos buscamos

como dos estudiantes en celo,

un piso antes del séptimo cielo

se abrió el ascensor.

Nos sirvió para el último gramo

el cristal de su foto de boda

no faltó ni el desfile de moda

de ropa interior.

En mi casa no hay nada prohibido

pero no vayas a enamorarte

con el alba tendrás que marcharte

para no volver.

Olvidando que me has conocido,

que una vez estuviste en mi cama,

hay caprichos de amor que una dama

no debe tener.

Es mejor, le pedí, que te calles,

no me gusta invertir en quimeras,

me han traído hasta aquí tus caderas

no tu corazón.

Y después, para qué más detalles,

ya sabéis, copas, risas, excesos

como van a caber tantos besos

en una canción.

Volví al bar a la noche siguiente

a brindar con su silla vacía,

me pedí una cerveza bien fría

y entonces no se...

...si soñé o era suya la ardiente

voz que me iba diciendo al oído,

me moría de ganas, querido,

de verte otra vez.

Joaquin Sabina

Ven a nadar a mi mar...

...

...

Geografia sentimental

Passió

Del ll. passio, -onis 'sofriment' 1.-Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una tan gran polarització de l'afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat. 2.-Emoció molt forta. 3.-Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada. 4.-Categoria aristotèlica, contraposada a l'acció, que expressa l'estat d'un ens afectat per l'acció d'un altre. 5.- Tú.

Shall we dance?

Pòquer de jotes...

J de... Jardí

Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents

que hom destina a esbarjo.

J de... Jazz

Varietat de música afroamericana, d'origen popular,

fonamentada en gran part en la improvisació,

que es caracteritza per una polirítmia molt marcada i sincopada.

J de... Joc

Activitat física o mental que té com a principal fi

la diversió o entreteniment del qui l'executa.

J de... Jòquer

Carta que en el pòquer

pren el valor que li dóna el seu posseïdor.

Enyorar...

"- Où suis-je et où es tu?

- Ensemble et séparés.

Loin de toi avec toi."

...

Paul Claudel

Le soulier de satin

Sí, sí... va per tú...

Vet aquí que una vegada, en Calimero va tenir l'oportunitat de conjugar altres verbs, usar un altre llenguatge, i mirar de fugir del "Jo, jo vull, a mi ningú no..., pobret de mí, sempre igual..., tothom em..., bua, bua, bua...". Va tenir l'ocasió d'experimentar què passaria si aprengués altres mots, si mirés de veure-hi més enllà de la seva closqueta... altres móns, altres éssers, altres veus, altres pensaments... Però, ell es lamentava i seguia sense atrevir-se a intentar-ho. Potser en Calimero serà valent per un cop... qui ho sap? Potser tot el que necessita és un bes, com la granota dels contes de fades. Potser...

PD: Ah, i acota el cap quan passis per sota les portes, per la closqueta més que res... Jajaja.

Albirar horitzons de la mar estant...

Imaginaré...
que abandono
només aquesta nit
qualsevol desig
de tú en mi,
de mi en tú.
Ho pensaré
serenament,
com si no sabés
que tant te fa,
com qui mira
allunyar-se
l'horitzó,
tant pla.
Mentre dubta
de la geografia
i de sí mateix.


Per a tú J. Perque els teus somnis siguin blaus, sempre més...

Per a Tu

A algú a qui m'estimo molt

i que darrerament ho ha estat passant força malament,

però que estic segura que de mica en mica

se li aniran solucionant totes les coses.

Per a tu, doncs, aquesta cançó: ànims i endavant!

Un petó

Caresse-moi avec ton silence...

Imatges del silenci

...

- L'arqueologia de l'ànima, una tarda plujosa,

quan la melangia m'acarona i la convido a sopar (o a dormir...).

- Estar envoltada de gent, sorol, música... i de sobte,

trobar-te amb la mirada,

i saber que el silenci pot ser còmplice.

- Pujar al primer tren de matinada, en un vagó solitari,

seure vora una finestra, i

contemplar el món com passa.

- L'instant màgic entre la última nota d'un concert

i l'esclat dels aplaudiments del públic.

- El mar un dia d'hivern,

mentre noto que el sol m'escalfa l'ànima, i

faig lliscar l'índex per sobre la sorra, dibuixant...

- Passejar per aquell claustre, voltat de bosc,

i abraçat pels turons i pels segles... recordant.

- Arribar a casa just a l'albada, extenuada,descalçar-me,

seure a terra, estirar-m'hi, i notar-ne la fredor i

els primers raig de sol que entren pel balcó mig obert.

- Seure al "meu" penya-segat i

que el so quasibé imperceptible del vent

m'acaricïi les orelles...

- Veure un llamp en una tempesta i

esperar que peti el tro.

- Explorar els teus ulls, mentre et batega el cor,

les pupil·les se't dilaten, i no trobes les paraules...

- Capbuçar-me i mirar la meva pròpia ombra com neda

quan el sol ha fet tèbia l'aigua i el món dorm.

... de fet, el SILENCI és una paraula ben màgica,

de vegades en pronunciar-la, ve...

Aquest silenci

La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges
plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona.

Miquel Martí i Pol

Secret

Junts
un instant
lluny
infinitament
a prop,
tot i res
està
sense
tu
inexorablement
mort, i
a voltes
res
és tot
si
estàs en la
ment
per
recordar-te
eternament.

... i em gronxaré en l'abisme

Fa un parell de dies que no visc en mi mateixa (si és que algún cop hi he viscut); em quedo amb la ment en blanc, absorta tot mirant a una mare que ensenya al seu fill a fer globus amb un xiclet, quan escolto cançons i em cauen les llàgrimes sense saber molt bé perque, i no aconsegueixo amortiguar el so de l'ànima, i quan algú m'explica quelcom d'interès, no sóc capaç d'entendre res, ni d'intentar empatitzar com acostumava a fer... és com si el meu cap vulgués unes vacances, i tot el contrari és el que fa el meu cor de fa temps. I sóc capaç d'albergar dins meu tots els estats d'ànim possibles, com si tots ells vulguessin ocupar el lloc número ú, i quan ho aconsegueixen, de seguida s'hi avorreixen, i prefereixen romandre a la filera... esperant... no sé pas què, no sé pas a qui. De vegades n'arriben diversos de cop i se senten millor per que tenen la companyia dels altres, o no s'entenen per que són completament oposats, però quasibé sempre decideixen de mutu acord deixar pas als altres estats anímics que estan esperant, encara, a la filera... i mentrestant, jo segueixo balancejant-me, i lluny hi ha gent que m'observa, però allà estan molt bé perque no vull que ningú varïi el rítme del gronxador, tot i què encara no he après a frenar-lo amb els peus... i que el món no s'aturi per mi quan la meva ànima es gronxa en l'abisme.

Spa, que estás en los cielos...

Mmm...

Mmmm...


Mmmmm...

Il pleut...

Et je pénse à toi...

Transgresiones

Todo mandato es minucioso

y cruel
me gustan
las frugales transgresiones
Por ejemplo inventar el buen
amor
aprender
en los cuerpos y en tu cuerpo
Oír la noche y no decir
amén
trazar
cada uno el mapa de su audacia
Aunque nos olvidemos
de olvidar
seguro
que el recuerdo nos olvida
Obedecer a ciegas deja
ciego
crecemos
solamente en la osadía
Solo cuando transgredo alguna
orden
el futuro
se vuelve respirable
Todo mandato es minucioso
y cruel
me gustan
las frugales transgresiones.

Mario Benedetti

Albada en silenci

Hi ha moments a la vida,

que no saps per què saps,
però només ho saps;
hi ha moments a la vida,
ens els que t'aboques a una finestra,
d'amagat, a l'albada,
en despuntar el dia,
quan ningú et veu,
mires la bústia,
tot esperant,
desitjant una carta,
un telegrama,
una trucada,
esperant notícies,
quelcom que t'ompli l'ànima
que sigui la llum del far
que ara no veus
però intueixes
i necessites creure
que fa llum
en algun horitzó
del teu mar.
Hi ha moments a la vida,
on no saber t'angoixa
i alhora t'empeny a la fe
del que espera,
en la feliç ignorància
de l'atzar, i
hi ha moments a la vida,
que sabent-ho tot,
somrius de nou,
calles
i no dius res.

m.