L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 16 de juliol del 2007

Caresse-moi avec ton silence...


Imatges del silenci
...
- L'arqueologia de l'ànima, una tarda plujosa,
quan la melangia m'acarona i la convido a sopar (o a dormir...).
- Estar envoltada de gent, sorol, música... i de sobte,
trobar-te amb la mirada,
i saber que el silenci pot ser còmplice.
- Pujar al primer tren de matinada, en un vagó solitari,
seure vora una finestra, i
contemplar el món com passa.
- L'instant màgic entre la última nota d'un concert
i l'esclat dels aplaudiments del públic.
- El mar un dia d'hivern,
mentre noto que el sol m'escalfa l'ànima, i
faig lliscar l'índex per sobre la sorra, dibuixant...
- Passejar per aquell claustre, voltat de bosc,
i abraçat pels turons i pels segles... recordant.
- Arribar a casa just a l'albada, extenuada,descalçar-me,
seure a terra, estirar-m'hi, i notar-ne la fredor i
els primers raig de sol que entren pel balcó mig obert.
- Seure al "meu" penya-segat i
que el so quasibé imperceptible del vent
m'acaricïi les orelles...
- Veure un llamp en una tempesta i
esperar que peti el tro.
- Explorar els teus ulls, mentre et batega el cor,
les pupil·les se't dilaten, i no trobes les paraules...
- Capbuçar-me i mirar la meva pròpia ombra com neda
quan el sol ha fet tèbia l'aigua i el món dorm.
... de fet, el SILENCI és una paraula ben màgica,
de vegades en pronunciar-la, ve...