L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 31 de juliol del 2007

Sí, sí... va per tú...

Vet aquí que una vegada, en Calimero va tenir l'oportunitat de conjugar altres verbs, usar un altre llenguatge, i mirar de fugir del "Jo, jo vull, a mi ningú no..., pobret de mí, sempre igual..., tothom em..., bua, bua, bua...". Va tenir l'ocasió d'experimentar què passaria si aprengués altres mots, si mirés de veure-hi més enllà de la seva closqueta... altres móns, altres éssers, altres veus, altres pensaments... Però, ell es lamentava i seguia sense atrevir-se a intentar-ho. Potser en Calimero serà valent per un cop... qui ho sap? Potser tot el que necessita és un bes, com la granota dels contes de fades. Potser...

PD: Ah, i acota el cap quan passis per sota les portes, per la closqueta més que res... Jajaja.

1 comentari:

Jo Mateixa ha dit...

Molt macu nena, i molt tendre :-)

Bones vacances preciosa, cuida't molt!!!!!!!