L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 12 d’agost de 2007

Ven a nadar a mi mar...

...
...

6 comentaris:

Ulisses ha dit...

aquesta cançó mola.
Però lo que més m'agrada és la foto del peix ;)

LlunA ha dit...

Que Gran en Fito!!!
M´he perdut per aquí...tornare!
Petons

Unknown ha dit...

Noia!
que amb les espines has foradat la bossa i m'aufego!

the silver blue sea ha dit...

Ulisses: eh, que mola? jajaja

lluna: torna quan vulguis, ets a casa teva. Un petó.

Veí: aiii que si t'ofegues t'hauré de fer el boca a boca... jajaja
Petonets de peixet, guapo!

Joana ha dit...

Ja m'hi he capbussat!!!
Bon estiu, the blue!

the silver blue sea ha dit...

Joana: Molt bon estiu per a tú també! Un plaer, sempre, passejar pel teu bloc.