L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
In memoriam
Recorda, la lluna als dits
mentre jo penso en Tu
.
5 comentaris:
Gracies per posar-lo , Jo en vaig aprendre amb en Barbat , per a mi es el mestre ...
M'ha agradat el clip i la cançó. Té un aire a la música del Serrat.
Mes aviat fou en Barbat qui va empenyer al Serrat a cantar, mentres feien la mili, es a dir en Serrat en va aprendre d'en Barbat... Encara que sigui molt relatiu dir-ho d'aquesta manera...
Nosaltres també t'hem pensat durant la teva llarga absència. Ara l'espill reviu en tu i retroba el teu encant.
Bon Nadal a tots
M'ha agradat quasi tant la cançó, bellissima, de l'Enric com que hagis tornat a escriure al blog.
Ben tornada.
Joan
Publica un comentari a l'entrada