L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 7 de setembre del 2011

Au revoir

.

6 comentaris:

novesflors ha dit...

No deu ser que te'n vas, oi? Espere que no.

Miquel Àngel ha dit...

Torna aviaaaaaaaaaaaaaaaT saps que l'amorrrrr .....

Eva ha dit...

Un mar preciós!
Intento imaginar en quin lloc del món deu estar...

Elfreelang ha dit...

Ës un comiat? una parada temporal? o és que no t'hem entès

el paseante ha dit...

Vols dir que no t'acomiades massa aviat del mar? Encara fa caloreta.

Anònim ha dit...

El teu record és cada matí en el nostre espill.