L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 10 de desembre del 2011

In memoriam



Recorda, la lluna als dits
mentre jo penso en Tu
.

5 comentaris:

Miquel Àngel ha dit...

Gracies per posar-lo , Jo en vaig aprendre amb en Barbat , per a mi es el mestre ...

el paseante ha dit...

M'ha agradat el clip i la cançó. Té un aire a la música del Serrat.

Miquel Àngel ha dit...

Mes aviat fou en Barbat qui va empenyer al Serrat a cantar, mentres feien la mili, es a dir en Serrat en va aprendre d'en Barbat... Encara que sigui molt relatiu dir-ho d'aquesta manera...

Anònim ha dit...

Nosaltres també t'hem pensat durant la teva llarga absència. Ara l'espill reviu en tu i retroba el teu encant.

Bon Nadal a tots

Anònim ha dit...

M'ha agradat quasi tant la cançó, bellissima, de l'Enric com que hagis tornat a escriure al blog.
Ben tornada.
Joan