L'altra cara de la lluna: A través de l'espill

dilluns, 9 de novembre del 2009

A través de l'espill

... i et demano

una abraçada ben forta

per a calmar

la nostàlgia

que em causa

la certesa de saber

que ja no necessito

que m'abracis.

6 comentaris:

Striper ha dit...: eT deixo una abraçada.; 10 de novembre del 2009, a les 7:24
Miquel Àngel ha dit...: Capturam quan vulguis
per l'hombra deserta
de la ciutat molla
de nit dona'm casa...
a la teva boca menjaré la menja
dels deus de la calma...; 10 de novembre del 2009, a les 11:13
el paseante ha dit...: És un poema dur. Provoca una esgarrifança.; 11 de novembre del 2009, a les 1:07
Eva ha dit...: Tant de bó sigui veritat el que dius...; 11 de novembre del 2009, a les 19:27
El veí de dalt ha dit...: Ni un "arrumaquete", ja? ;-); 12 de novembre del 2009, a les 19:05
Anònim ha dit...: Només la teva abraçada pot alliberar-me de l'angoixa al respirar-te, exhortitzem-nos de tanta melangia i trobem-nos dins. L'ESPILL; 14 de novembre del 2009, a les 16:23

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)