L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 13 de novembre del 2009

In memoriam

Cançó del bes sense port

L'aigua roba gessamins al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc, gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar, la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent com una trena negra.
.

3 comentaris:

Striper ha dit...

El cor de la nit morena!!!!

Anònim ha dit...

Besades

dolces i amargues,
desitjades i temudes,
presents i arraconades,
apasionades i fredes,
...............
...............

mai indiferents.

assumpta ha dit...

Sempre recordada.